Cracòvia, del 2 al 5 de juny de 2017; dia 2: Auschwitz (3 de juny de 2017) (III)

Experiments amb bombes incendiàries

Des de novembre de 1943 fins gener de 1944, es van realtizar experiments a Buchenwald per avaluar l'efecte de diverses preparacions farmacèutiques en les cremades amb fòsfor. Aquestes cremades eren infligides en subjectes amb substàncies extretes de bombes incendiàries.

Experiments sobre impacte d'altitud elevada

A inicis de 1942, els presoners del camp de concentració de Dachau van ser utilitzats per Rascher en experiments l'objecte seria ajudar als pilots alemanys que havien ejectar-se a elevades altituds. Per simular les condicions d'altituds de fins a 20 km, s'utilitzava una càmera de baixa pressió en la qual es tancava als reclusos. Es creu que Rascher va realitzar viviseccions humanes en els cervells de les víctimes que van sobreviure l'experiment inicial. Dels 200 subjectes, 80 van morir durant l'experiment i els altres van ser executats.
Seqüeles
Molts dels subjectes van morir com a resultat dels experiments realitzats pels nazis, mentre que molts altres van ser assassinats una vegada que es van completar les proves o per estudiar l'efecte post mortem. Aquells que van sobreviure sovint van quedar mutilats, sofrint discapacitat permanent, cossos afeblits i pressió psicològica.
El 19 d'agost de 1947, els metges capturats per les forces aliades van ser portats a judici en el procés de USA vs. Karl Brandt et. al. que és comunament conegut com el Judici dels doctors. Durant el procés, diversos doctors van al·legar en la seva defensa que no existia una llei internacional reguladora de l'experimentació mèdica. No obstant això, en la medicina alemanya, el principi de consentiment informat no era original durant els anys de la Segona Guerra Mundial. El 1890, el doctor Albert Neisser va infectar pacients (majoritàriament prostitutes) amb sífilis sense el seu consentiment. Malgrat el suport de gran part de la comunitat acadèmica, l'opinió pública liderada pel psiquiatre Albert Moll va estar en contra de Neisser. Mentre que Neisser va ser multat per un comitè discipliaàri, Moll va desenvolupar «una teoria d'un contracte legal positivista en la relació metge-pacient» que no va ser adoptada per la llei alemanya. Finalment, el ministre per a assumptes religiosos, educatius i mèdics va emetre una directiva que declarava que les intervencions mèdiques, amb excepció del diagnòstic, curació i immunització, estaven excloses sota tota circumstància «si el subjecte era menor d'edat o no competent per altres raons» o si no havia donat el seu «consentiment inambigu» després d'una «explicació correcta de les possibles conseqüències negatives» de la intervenció, però, aquesta directiva no era legalment vinculant.[
En resposta a això, els doctors Leo Alexander i Andrew Conway Ivy van elaborar un memoràndum de deu punts titulat "Experiment mèdic permissible" que va ser conegut com el Codi de Nuremberg. El codi tracta sobre la necessitat del consentiment voluntari dels pacients, evitar dolor innecessari i sofriment i el cas que l'experimentació no acabarà en la mort o en discapacitat; però, no va ser citat en cap dels descobriments contra els reus i mai es va convertir en llei mèdica alemanya o nord-americana.

Qüestions ètiques

El corpus modern del coneixement mèdic sobre com reacciona el cos humà a la congelació fins al punt de la mort es basa gairebé exclusivament en els experiments nazis. Això, juntament amb l'ús recent d'informació procedent d'investigacions biomèdiques nazis sobre els efectes del gas fosgen, ha estat controvertit i presenta el dilema ètic per als metges moderns que no estan d'acord amb els mètodes usats per obtenir aquesta informació.  De forma similar, ha creat controvèrsia l'ús dels resultats de proves en armes biològiques realitzades per l'Esquadró 731 de l'Exèrcit Imperial Japonès; però, els resultats de l'Esquadró 731 van ser mantinguts classificats pels Estats Units i es va concedir indult a la majoria dels metges involucrats.
Política d’higiene racial
Els nazis instauren també el control reproductiu de la societat alemanya. És imperiosa la necessitat de crear nous aris i de treure de la circulació aquells que presentin defectes en nom de la higiene racial, promovent l'eugenèsia i recorrent a l'eutanàsia si feia falta. Així mateix, es va buscar la fecundació de totes les alemanyes de bona sang per part de l'elit ària perquè a poc a poc la raça perduda recuperi la seva esplendor. El resultat d'això va ser l'establiment dels camps Lebensborn en els quals dones d'origen ari eren inseminades amb pares seleccionats per a la creació de nens racialment purs.
El nazisme està imbuït d'una paranoia racial que li porta a teixir tot un entramat científic-místic. D'una banda, pretén demostrar mitjançant la moderna ciència de la biologia, la selecció natural de Darwin i les lleis de l'herència de Gregori Mendel, de manera pseudocientífica la realitat de la raça pura i, d'altra banda, presenta la creença mística que aquesta ha de recuperar uns poders que se li suposen perduts per la mescla amb races suposadament degenerades, com serien els jueus o, en menor mesura, els eslaus. En els jueus se centra el mal de mals i cap a la meitat de la Segona Guerra Mundial començaran a ser exterminats en els camps de concentració.

Antisemitisme nazi

Per a Hitler, els comunistes eren enemics de la nació alemanya. Però encara hi havia un enemic major que es fusionava amb aquest i amb els altres possibles: els jueus. Partint d'una concepció racista, des de principis dels anys vint Hitler va anar reconstruint un estereotip racial del jueu, a partir de les teories de Walter Darré, Alfred Rosenberg, Spengler (Segle XX), Houston Stewart Chamberlain i el comte de Gobineau (Segle XIX).
Els jueus encarnaven, per a Hitler, tots els mals que afligien a la nació alemanya (no jueva): eren els proletariats agitadors, els financistes avars i els grans industrials que espremien al poble alemany; eren la premsa que difamava a la nació, i també els febles i corruptes parlamentaris còmplices dels humiliants tractats de pau i de la feblesa de la nació. Eren, en síntesi, l'enemic racial, que des de l'interior corrompia i contaminava a la nació, afeblint-la.
El jueu era l'enemic absolut que tant necessitava el sistema totalitari per a la mobilització política i social, així com per distreure l'opinió pública dels propis problemes.
El 1935 les lleis de Nuremberg van privar als jueus de la ciutadania alemanya i de tot dret. Se'ls va prohibir el contacte amb els aris i se'ls va obligar a portar una identificació. Les lleis afectaven a tots aquells a qui l'Estat definia racialment com a jueus. Van continuar la violència i l'assetjament de les SS i de la policia als jueus, produint-se massives emigracions.
Després va seguir una segona fase d'expropiació, caracteritzada per l'"arianització" de béns, els acomiadaments i els impostos especials.
El 1938 se'ls va prohibir als advocats i metges jueus el lliure exercici de les seves professions i es va obligar al fet que els que tenien noms de pila no jueus que anteposessin els de "Sara" o "Israel" als propis, per a la identificació en els camps de treball i en els mateixos guetos). El resultat, distingir-los.
Al novembre, esgrimint com a excusa l'assassinat d'un diplomàtic alemany a París a les mans d'un jove jueu, van ser atacats per membres de les SS, en el que es va dir la "nit dels vidres trencats". El resultat va ser de tal magnitud que el mateix Estat va haver de restaurar l'ordre que ell mateix havia pertorbat.

Els jueus van ser considerats globalment responsables de l'atac i obligats a reparar els danys, a indemnitzar a l'Estat alemany per les destrosses i a lliurar els diners rebuts a companyies d'assegurances. Els hi va excloure de la vida econòmica, se'ls va prohibir l'accés a les universitats, l'ús de transports públics i el freqüentar llocs públics com a teatres o jardins. Addicionalment aquest moment va marcar el començament d'un programa organitzat d'internament dels jueus en camps de concentració: en un telegrama d'instruccions signada per Reinhard Heydrich — marcat “Urgent i secret” — en preparació a la Kristalnacht s'estableix (punt 5): "Tan aviat com el curs dels esdeveniments durant aquesta nit permeti l'ús dels oficials de policia assignats per a aquest propòsit, seran arrestats tants jueus com sigui possible acomodar en els llocs de detenció de cada districte —especialment jueus rics. De moment solament seran arrestats jueus homes en bon estat de salut, d'edat no gaire avançada. Immediatament que l'arrest tingui lloc, es contactés el camp de concentració adequat per situar als jueus tan ràpidament com sigui possible en aquests camps....". Aquests camps en realitat eren “camps de treball forçat” en els quals s'explotava als internats fins a la mort. En els “camps de treball” els presoners estaven sotmesos al programa de "Vernichtung durch Arbeit" (Extinció o obliteració a través del treball), per mitjà del seu esgotament i de privació de tot tractament mèdic o ajuda: la mitjana de vida d'un presoner era menor a quatre mesos. (Continuarà)
(La fotografia, de nou, és de dins del camp d'Auschwitz)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna