evita

Avui torno a casa per uns quants dies; a més de veure la família i amics, aprofitaré per no perdre’m una cita especial: fires a Girona, les fires de Sant Narcís! Ahir es va donar el tret de sortida a més d’una setmana d’activitats per a tots els gustos i per totes les edats. Arriba el moment dels moniatos, de les castanyes, de les barraques, de les atraccions, de les paradetes... i també l’inici del fred intens, les nits de concert, xerrameca i ballaruca de les barraques, amb la catedral de Girona il·luminada, fent d’espectadora silenciosa dels murmuris i del munt d’històries que ella guarda, gelosament, per a la història de la ciutat. Són Fires!

Sí, s’ha mort un pop, un cefalòpode i surt a tota la premsa, ja siguin ràdios, teles o premsa escrita. I què té d’important això? Doncs es veu que aquest pop va “predir” les victòries de les seleccions durant el passat mundial de futbol celebrat a Sud-àfrica. I s’ha creat un gran rebombori! Se suposa que aquest animal era un endeví. Vés per on! Els científics creuen que triava les banderes de les seleccions “que guanyarien” en funció dels colors, cosa totalment demostrable de manera científica. Forassenyadament, però, creu que tenia dons “divins”. I grans escarafalls per aquesta mort, quan arreu del món diàriament moren infants i no infants per culpa de fam, guerres, malalties etc. A Haití ara mateix hi ha un brot de còlera, però és més important informar amb tots els ets i uts de la mort del pop. I la resta de morts, la de totes aquestes persones anònimes, però éssers humans com totes i tots, en el més tèrbol i silenciós oblit. I així, desgraciadament, va el món...

De moment, i per sort, de Ghent, tot m’agrada... menys una cosa: el fet que cada vegada que vagis al lavabo en un local, hagis de pagar. M’han dit que no tots són així, però per la meva experiència d’aquests dies... m’ha tocat pagar de 0.15 a 0.50 euros cada vegada que havia d’anar-hi. Si surts de festa i comptes les vegades que hi vas... al final t’acabes gastant més en anar a treure tot el que beus que no pas en la pròpia beguda. Suposo que ho fan per tal que la gent tingui cura a l’hora d’utilitzar els serveis, però si ets client d’un local i hi consumeixes... trobo una mica abusiu haver de pagar... En fi,   queda dit!

El proppassat cap de setmana, a Gandesa, a la capital de la Terra Alta es va celebrar un homenatge, que per bé, ue amb retard, per fi s’ha celebrat. Un homenatge als morts a la batalla de l’Ebre. Va ser tant gran l’expectació creada, que més de 5000 persones van assistir a l’acte, previsions que van desbordar els organitzadors i que van obligar que l’acte es tornés a repetir. Com ja he contat altres vegades al bloc, el germà de la meva àvia, l’oncle Narcís, que aquesta setmana si fos viu, celebraria la seva onomàstica, morí en aquesta cruenta batalla. I l’èxit de l’homenatge recorda als qui ens governen que la memòria històrica encara persisteix, per molts que alguns s’obstinin en voler-la amagar, i que totes aquelles persones que perderen la vida allí encara són vives en moltes llars i molts cors. I convé no oblidar, perquè mai una barbàrie com aquella es torni a repetir. http://www.vilaweb.cat/noticia/3793413/noticia.pdf http://avui.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/3...

Aquests dies, arreu dels Països Catalans, i com ja va essent tradició des de fa una bona colla d’anys, se celebra el Correllengua. Aquesta any, aquests actes reivindicatius, alhora que festius, començaren el mes de juliol. I fins a primers de novembre, aniran tenint lloc a tot el territori. Concerts, xerrades, actes promocionals, actes per als més menuts, i un llarg etcètera són les activitats que conformen el Correllengua. Gent de totes les edats, condicions socials i orígens fan pinya per mantenir viva la flama de la llengua catalana, que per molt que diguin que no, està amenaçada; només cal mirar com en disminueix l’ús social, en el dia a dia. I per motius tant tristos com aquest cal fer actes com el Correllengua. Ja fa anys que em faig pesada amb el Correllengua, però tan de bo aquest acte reivindicatiu no es torni a fer perquè la nostra bonica llengua, la de Margall i Espriu (a qui està dedicat aquest any el Correllengua), entre tantes altres persones cèlebres i anònimes, ja no es...

Aquest dies té lloc a Figueres, la capital de l’Alt Empordà la celebració dels Special Olymipics, aquests jocs on competeixen persones amb disminució psíquica. És una manera de fer-los sentir actius, vius, participants d’aquesta societat que per sort cada vegada els accepta més, malgrat que per desgràcia encara hi ha ments obtuses que no. A més també se’ls commina a fer esport, tant necessari per la seva salut i la de tots. Fa posar la pell de gallina veure com celebren les victòries amb gran emoció, com el simple fet de competir ja és una gran victòria. I per no parlar de les famílies, contentes i emocionades per l’alegria que transmeten els seus parents. I com no, el voluntaris, que per un dels esperits més bonics que hi ha, el de la solidaritat, donen amb generositat el seu temps! Per totes elles i tots ells, una forta abraçada. Tots junts guanyarem! http://specialolympics.cat/figueres2010/

Un preciós poema del gran Ovidi Montllor... almenys a mi em fa posarl a pell de gallina! :-) A la sortida del sol Ovidi Montllor A la sortida del sol, t'esperaré. Allà on tu saps que t'espere, a lo darrer. I amb un farcell a l'esquena de cadascú, marxarem amb el que és nostre, tot al damunt. Potser triguem més o menys, això no escau. L'important és aconseguir-ho fent enrenou. Un cop tot aconseguit, no pararem, doncs convé millorar coses o ens morirem. Allà on tu i jo serem com tants i tants, un país només d'humans, no hi ha gegants, allí arribarem de nit i sense llit. Però tu no t'amoïnes, recorda't bé; doncs l'endemà... A la sortida del sol t'esperaré.