Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Avui torno a casa per uns quants dies; a més de veure la família i amics, aprofitaré per no perdre’m una cita especial: fires a Girona, les fires de Sant Narcís! Ahir es va donar el tret de sortida a més d’una setmana d’activitats per a tots els gustos i per totes les edats. Arriba el moment dels moniatos, de les castanyes, de les barraques, de les atraccions, de les paradetes... i també l’inici del fred intens, les nits de concert, xerrameca i ballaruca de les barraques, amb la catedral de Girona il·luminada, fent d’espectadora silenciosa dels murmuris i del munt d’històries que ella guarda, gelosament, per a la història de la ciutat. Són Fires!
Comentaris