Jordània, dia 3: de la mar Morta a Petra passant per la Petita Petra (30 de desembre de 2017) (VI)
Ritual de la
Kaba
Els pelegrins que arriben a la Meca han de complir el ritu
del tawaf, és a dir,
donar set voltes al voltant de la Kaba i tocar, finalment, la Pedra Negra situada
en un angle exterior. La Kaba, que està majestuosament coberta de vels de seda
negra amb or brodat, es troba al centre d'una permanent multitud de fidels que
gira al voltant seu i que recita la fórmula ritual de la talbijja.
La pedra negra (https://en.wikipedia.org/wiki/Black_Stone; https://ca.wikipedia.org/wiki/Pedra_Negra ) “(en àrab الحجر الأسود, al-ḥajar al-aswad) és una relíquia
molt important dins del món musulmà. És situada a l'angle sud-est de
la Kaba ("casa
de Déu"), l'edifici sagrat dels musulmans situat a la Meca i vers el qual s'orienten per a
pregar.
La pedra, que pot ser un meteorit o
una tectita, mesura aproximadament uns 30 cm de diàmetre i està situada
a uns 1,5 m del nivell del sòl. Com que al llarg de la història s'ha trencat
diverses vegades, els diferents fragments són mantinguts amb un marc d'argent.”
Quan els pelegrins fan les set voltes al voltant del Kaba seguint
el ritual (tawaf) del hajj, miren d'aturar-se i de besar la Pedra Negra, emulant el petó
que, segons la tradició popular, va fer-li el profeta Muhàmmad. Si no ho
aconsegueixen, a causa de la gentada present, li fan un signe de lluny cada cop
que hi passen davant”
També, en aquest mateix indret, l'islam hi situa tant l'escenari
del sacrifici d'Abraham com el lloc on Agar, l'esposa d'Abraham, i el seu fill Ismael van ser repudiats per Abraham i gairebé van morir de set
enmig del rigorós clima del desert. Aquest fet donà lloc a un altre dels ritus
més importants de l'umra:
el say, que consisteix a
fer set cops les anades i tornades entre dos punts de la ciutat, el Mont as-Safa i el Mont
al-Marwah, rememorant
les corredisses que va fer Agar responent als precs d'aigua del seu fill
agonitzant, fins que, finalment, quan va tornar on l'esperava Ismael, va trobar
que un àngel havia fet brollar una font, el mític pou de Zamzam, que els va
salvar la vida.
Per tal de complir amb totes aquestes obligacions rituals, el
pelegrí ha de vestir l'ihram, un hàbit
blanc especial, sense plecs ni costures, que el santifica i l'obliga a
abstenir-se de relacions sexuals, afaitar-se o empolainar-se, mirar-se al
mirall, dur cap tipus d'arma, discutir, mentir o blasfemar, cobrir-se el cap
(els homes) o el rostre (les dones), fer-se sang, cercar una ombra, matar cap
animal o arrencar cap planta, a fi de respectar al màxim el caràcter sagrat de
l'espai que està visitant.
Altres rituals
Els pelegrins deixen la Meca el dia 8 al matí, van a passar la nit
a Mina i el dia 9 arriben ben d'hora a la plana al peu de la muntanya sagrada
d'Arafat (https://ca.wikipedia.org/wiki/Arafat; https://en.wikipedia.org/wiki/Mount_Arafat ), a setze quilòmetres a l'est de la ciutat, on els fidels, entre
la pregària del migdia i la de la tarda, es recullen en actitud submisa davant
de Déu. En pondre's el sol, comença l'anada vers Muzdàlifa, a mig camí entre
Arafat i Mina, tot refent el camí cap a la Meca. Allà s'acampa i s'hi passa la
nit, es prega, es fan fogueres i es malda per fer el màxim soroll possible, tot
seguint una antiquíssima tradició que es remunta a l'època preislàmica i que
feia de Muzdàlifa el santuari central de Quza, el déu del
tro i de la pluja.
El dia 10 és el yawm an-Nahr, el dia
culminant del hajj, en el qual el pelegrí abandona Muzdàlifa a primera hora del
matí amb la finalitat d'arribar a Mina, on commemora la Festa del
Sacrifici, celebrada
al mateix temps a tot el món islàmic, durant la qual immola una ovella, una
cabra o un camell. També a Mina, els pelegrins lapiden els Pilars
del Diable, tot
llançant set pedres, portades des de Muzdàlifa, contra unes columnes, amb la
finalitat d'expulsar els mals esperits. Acabats aquests rituals, el pelegrí es
fa tallar els cabells i s'afaita, en acció de gràcies a la divinitat, i tot
seguit emprèn el camí de tornada definitiu a la Meca, on durà a terme el tawaf al-Ifada, una darrera
circumval·lació al voltant de la Kaba.
Els dies 11, 12 i 13 de dhu-l-hijja són dies de celebració per
haver complert tot el prescrit i en què s'aturen les interdiccions imposades
per l'ihram, l'hàbit blanc de
santificació.”
I també es
pot trobar informació a viquipèdia sobre el sacrifici del xai (https://en.wikipedia.org/wiki/Eid_al-Adha; https://ca.wikipedia.org/wiki/Festa_del_sacrifici ):” L'id al-ad·ha (en àrab عيد الأضحى, ʿīd al-aḍḥà, "festa del sacrifici") és una de
les dues celebracions més importants del calendari
islàmic. La
celebració rep diversos noms, com al-id
al-kabir (العيد الكبير, al-ʿīd al-kabīr, festa gran), qurban bajram (escrit diversament
segons el país), eid dhoha (al Pakistan) o bisup tabaski (a l'Àfrica
subsahariana); també se
la coneix com festa del xai,
ja que és l'animal que se sol sacrificar més sovint.
S'hi commemora el símbol de la submissió perfecta a la voluntat
de Déu representat
per l'episodi alcorànic (i bíblic) en
què Abraham va estar a punt de sacrificar el seu
fill per ordre divina abans que Déu li aturés el braç. Se celebra el desè dia
del mes de dhu-l-hijja i coincideix amb la fi del hajj, el pelegrinatge preceptiu a la Meca, cinquè pilar de l'islam.
Aquest dia, en tot el món islàmic, les
famílies maten un animal de manera ritual (sovint un xai, tal com es diu que va fer el patriarca) en record de l'acte
d'Abraham; a continuació s'organitza un gran àpat i els creients es retroben en
família i entre amics i es fan regals als infants. És un dia de perdó i d'oblit
de malentesos, així com d'ajuda als més necessitats, ja que, segons la
tradició, la família només es pot quedar amb una tercera part de l'animal
sacrificat i la resta s'ha de compartir.
Celebració
Origen
Segons l'Alcorà, Déu va
ordenar en un somni a Ibrahim (Abraham) que sacrifiqués el seu fill Ismaïl (Ismael) per tal de demostrar la seva fidelitat. Quan el
profeta estava a punt de complir aquest ordre, Déu el va aturar i va permetre
que substituís el seu fill per un xai com a objecte d'ofrena. Posteriorment,
l'any 624, el
profeta Muhàmmad va reproduir el sacrifici durant el pelegrinatge a la
ciutat sagrada de la Meca, establint-se des d'aleshores com un ritual per a la
comunitat musulmana.
Rituals
La festa del sacrifici coincideix cada any amb la fi dels rituals
que es duen a terme durant el hajj, i és el primer dels quatre dies anomenats ayyam at-taixriq. Al final d'aquest
període, els pelegrins abandonen la ciutat santa.
La festa s'inicia de bon matí, després de la sortida del sol, amb
una pregària multitudinària. L'imam pronuncia la jutba per
recordar, entre altres coses, el significat de sacrifici i del pelegrinatge. Un
cop finalitzada l'oració els musulmans poden procedir a realitzar el sacrifici
que, segons la tradició, farà el cap de família, tot i que també pot fer-lo
qualsevol altre musulmà.
En general l'animal sacrificat és un xai, però si no n'hi hagués a
disposició, els texts sagrats autoritzen utilitzar-ne d'altres com vedells,
cabres, camells, etc. El ritual a seguir està codificat segons la xària, la llei
islàmica:
Cap de les bèsties pot presentar un defecte físic i, a més, ha de
tenir una edat determinada segons l'espècie; cal orientar l'animal de cara a la
Meca tot col·locant-lo sobre el costat esquerre; abans de procedir al
sacrifici, la persona encarregada de dur-lo a terme ha de manifestar la raó de
la seva intenció de matar l'animal i ha de pronunciar una frase ritual;
finalment ha de degollar-lo segons el mètode halal, que defineix el que és lícit segons la religió.
(Continuarà)(La imatge torna a ser de la fortalesa de Shawbak)
Comentaris