Jordània, dia 3: de la mar Morta a Petra passant per la Petita Petra (30 de desembre de 2017) (VIII)
El destí tràgic de Hussayn va sacsejar una part dels musulmans
provocant-los la determinació de combatre fins al final per un ideal de poder
considerat just i respectuós amb els fonaments autèntics de l'islam. El que
s'anomenarà el "martiri de Hussayn" ha esdevingut una fita fonamental
del xiisme, que ho commemora cada any amb processons de penitents,
convertint-se en símbol de la lluita contra la injustícia.
Però els descendents de Hussayn, dirigents o imams de la
comunitat, atès el caràcter hereditari atribuït per a la successió també van
patir tots una fi tràgica. El poder temporal plantejava doncs un problema, que
es va solucionar gràcies al fenomen de l'"ocultació"
o gayba: el setè
imam Ismaïl
ibn Jàfar, va
"desaparèixer" i una part de la comunitat va considerar que s'havia
"ocultat" per mitjans sobrenaturals però que seguiria viu fins a la
seva tornada al final dels temps, i per això no el podia succeir ningú. Així
van posar fi a la qüestió, cosa que va permetre un acatament formal del poder
polític imperant. Els xiïtes que van creure en aquesta ocultació foren
anomenats a partir d'aleshores "septimams" (pel número de l'imam
desaparegut) o ismaïlites (pel
nom de l'imam, Ismaïl).
La majoria de la comunitat, però, va considerar que Ismaïl era
simplement mort i va seguir reconeixent com a imams als seus descendents, raó
per la qual van ser anomenats imamites. No obstant
això, van acabar reconeixent el seu propi fenomen d'ocultació: segons la
creença d'aquest grup, Muhàmmad
al-Mahdí, el dotzè
imam, es va escapar de la presó per mitjans sobrenaturals i va desaparèixer
l'any 874, i als
imamites se'ls va anomenar, a partir d'aquell moment, "duodecimams".
Així, l'existència de l'Imam Ocult dóna una forta dimensió esotèrica al
xiisme.
Les escissions
Els xiisme ha patit diverses escissions al llarg de la història,
però en l'actualitat només n'hi ha tres que tinguin un nombre significatiu de
seguidors: els imamites, els ismaïlites i
els zaidites. El 680 es
dividiren en alides, hassanites i husseinites. Es reagruparen el 681, però el 683 es tornaren a dividir en alides i penitents, divisió que només durà un any, ja que es tornaren a dividir en
alides i hanafites o mukhtarites. D'aquests últims se n'escamparen dues branques el 687, una que tornà a l'ortodòxia i una que formà el grups dels haiximites, que després
originaren els abbàssides en
començar el segle VIII. Els alides i part dels hanifites es reagruparen el 687. El 740 se'n van separar els zaidites, que després
van originar els hassanites (762) i els ibrahimites (prop del 765), els quals es van dividir entre hadites i sakites cap al 768/770. Dels
hadites van sorgir els dailemites i
els idrissites. De la branca principal dels xiïtes se'n van separar, cap a
l'any 800, els jafarites.
Branques
La fe xiïta s'ha anat dividint al llarg de la història a causa
dels imamats, i cada branca recolza
diferents imams. La branca més gran és la de l'imamisme, que representa al voltant
del 85% dels xiïtes. Les úniques dues branques diferents que sobreviuen són
la zaidita i la ismaïlita. Cadascú d'aquests tres
grups segueix una línia diferent de l'imamat.
Celebracions
Els sunnites i els xiites duodecimams celebren,
entre d'altres, aquestes festes anuals:
·
Id al-Fitr (عيد الفطر),
que marca la fi del dejuni del mes de ramadà i
correspon al primer dia del mes de xawwal.
·
Festa del sacrifici (عيد الأضحى),
que marca la fi del hajj o
pelegrinatge a la Meca. Comença el dia 10 del mes de dhu-l-hijja, l'últim de
l'any.
Les festes següents són exclusivament xiïtes:
·
L'Aixura (عاشوراء),
el dia 10 de muhàrram. Els
sunnites també ho celebren però li atorguen un significat diferent.
·
Arbaín, la festa que commemora el patiment
de les dones i xiquets de la casa de Hussayn.
·
Màwlid an-Nabí, la data de
naixement de Mahoma, el dia 17
del mes de rabí al-àwwal per
als xiïtes.
Difusió
Els xiïtes constitueixen avui entre un 10 i un 20% dels musulmans
al món, mentre que la resta són en la gran majoria sunnites. Són
majoritaris a l'Iran, l'Azerbaidjan, l'Iraq, Bahrain i el sud del Líban, i
existeixen minories xiïtes en altres llocs, especialment a Síria, l'Afganistan i
el Pakistan.
«
|
...els
xiïtes representen al voltant del 10 o el 15% dels musulmans al món. No tenim
dades precises perquè en gran part de l'Orient Mitjà no es convenient tenir-ne,
especialment per als règims que governen. Pero els càlculs diuen que són més
o menys el 10 o el 15% dels musulmans al món, el que fa entre 165 i 190
milions de persones ...] La gran majoria d'aquesta població viu entre el
Pakistan i el Líban. L'Iran sempre ha sigut un país xiïta, amb una població
d'uns 60 milions. Pakistan és el segon país xiïta, amb una població d'uns 30
milions. I, potencialment, hi ha una quantitat important de xiïtes a l'Índia
i a l'Iraq.
|
»
|
— Vali Nasr , 18
d'octubre del 2006
|
||
Els països amb majoria xiita són Iran, Iraq, Azerbaidjan i Bahrain. A l'Orient Pròxim, representen
entre el 36,3% i el 38,6% de la població. Els musulmans xiïtes
constitueixen al voltant del 35% de la població del Líban, 45%
a Iemen, 20-40%
a Kuwait, 20%
a Turquia, 10-20% al Pakistan i
10-19% a l'Afganistan.
Els països amb més d'un milió de població xiïta són, en ordre
descendent: Iran, Pakistan, Índia, Irak, Turquia, Iemen, Azerbaidjan,
Afganistan, Arabia Saudita, Síria, Nigèria, el Líban i Tanzània.
A Arabia Saudita hi ha diverses comunitats xiïtes, entre els quals
hi ha els duodecimans
de Bahrain a la
província est, els Nakhawila de la ciutat de Medina, els ismaïlites sulaymanis
i els zaïdites de Najran. Hi ha altres comunitats destacables de xiïtes en les regions
costaneres de l'oest de Sumatra i Aceh a Indonèsia. A la resta d'Àsia
els musulmans són predominantment sunites xafiïtes i la
presència de xiïtes hi és escassa.
Hi ha una minoria xiïta present a Nigèria, concentrada a la regió
de Kano. A l'est
d'Àfrica hi ha diverses poblacions de xiïtes ismaïlites, la majoria descendents
d'immigrants del sud d'Àsia durant el període colonial, com els Khoja.
Segons els musulmans xiïtes, un dels problemes persistents en
calcular la població xiïta és que els països on aquests no són una minoria
significativa consideren que tota la població és sunnita. Per exemple, l'auge
de la Casa dels Saüd a
Aràbia Saudita va suposar una discriminació oficial contra els xiïtes.
·
Els drusos es troben
sobretot a la regió situada entre el sud del Líban, els Alts del
Golan i el nord d'Israel.
·
Els alauites són
força nombrosos a Síria. La família
del cap d'Estat sirià pertany a aquesta confessió.
(Continuarà)(La fotografia és des de la fortalesa de Shawbak)
Comentaris