Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: Singapur, per fi alguna cosa bona, i retorn cap a casa (dies 21 i 22, 29 i 30 d’agost de 2016) (I)

Les vacances ja toquen a la seva fi. S’acaba la màgia, aïllar-se del món i retornar a la quotidianitat. No m’acaba d’agradar Singapur, però marxar-ne també significa que el petit oasi de les vacances i les despreocupacions es va esgotant. Fem una mica el manta i després ja acabem de fer les maletes, d’empaquetar les motxilles. Baixem cap a recepció i deixem les maletes allí, fins a l’hora de marxar. A l’habitació ja hem esmorzat i marxem a explorar la ciutat amb el mapa que ahir ens van donar a recepció de l’hotel. És de bon matí però ja fa una xafogor i una calor espantoses. I per més inri, ens equivoquem de camí i hem de desfer-ne una part, per sort, no molt llarga. Finalment, agafem el camí que volíem i de nou, passem per “Little Índia” i fem el mateix sender que no fa pas moltes hores en direcció a Marina Bay, però abans agafem el carrer que ens manarà al nostre destí d’avui: Chinatown. De camí cap allí, enmig de grans gratacels, de gent que no para i de llocs senyalitzats al mateix carrer a on es pot fumar, ja que només en determinades zones és permès, en llocs pintats al terra. També em sorprèn no veure gairebé policies; al final, deduïm que deuen anar de paisà o bé són secretes. Tot xino-xano, fent marrada també en un dels centres comercials i tot bevent sucs, ja sigui d’alvocat, de pinya, de coco, acabem arribant al famós “Speaker corner”, que no és res més que un lloc, fortament vigilat amb càmeres, a on la gent es pot manifestar a Singapur, a on, per llei una reunió de més de tres persones es considera il·legal.  Concretament, es troba al Parc Hong Lim, establert pel govern d'ençà l'1 de setembre de l'any 2000.  Continuem el periple i finalment, ja arribem Chinatown (http://www.guiadesingapur.com/singapur/conociendo-singapur/chinatown/; https://www.disfrutasingapur.com/chinatown; http://www.conmochila.com/que-ver-en-el-barrio-chinatown-de-singapur ). Aquest barri es va fundar el 1821 quan va arribar un vaixell carregat només d’homes des de Xiamen, a la zona que avui es coneix com a Telok Aver. El lloc és molt multicultural, hi ha des de mesquites fins a temples hindús, com el Sri Mariamman Temple, el més antic de Singapur. A més, hi ha un bon grapat de botigues amb objectes bastant econòmics, i ens acabem firant. De totes maneres, en les poques hores que ens queden, tenim ganes de visitar el Budda tooth relic temple (http://www.conmochila.com/buddha-tooth-relic-temple-de-singapur-el-templo-que-alberga-una-reliquia-de-buda; http://www.btrts.org.sg/; http://www.yoursingapore.com/see-do-singapore/culture-heritage/places-of-worship/buddha-tooth-relic-temple-museum.html; https://www.lonelyplanet.com/singapore/attractions/buddha-tooth-relic-temple/a/poi-sig/1225091/1322370 ), és a dir, un temple a on suposadament es guarda una dent de Buda (http://www.btrts.org.sg/Index_Temple_Introduction_Origin.html). Es conta que la dent va ser trobada el 1980 quan va col·lapsar un temple budista a Myanmar. Hi entrem i veiem que hi ha molta gent resant, tots abillats amb una mena de capes negres i gairebé en un cant sincrònic. Hi ha molta devoció i molt silenci. No atiem a veure a on és la famosa dent, fins que ens adonem que el temple, bastant nou, té un munt de plantes i la famosa relíquia es troba a la quarta. Així doncs, ens hi enfilem i allí sí, ens fan treure les sabates i no ens permeten fer cap tipus de fotografia. La dent és molt gran, no sembla en cap cas que sigui d’humà, ni molt menys! Des del quart pis, pugem fins a una mena de terrassa que hi ha en el cinquè, amb més de 1000 miniatures de budes i ja anem descendint. (continuarà)

(La imatge correspon a l'entrada al barri xinès de Singapur)