Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Nusa Lembongan a Kuta,Bali (Indonèsia) (dia 18, 26 d’agost de 2016) (i III)
Ens
espera el propietari i ja ens porta directament cap a l’habitació, tot just
acabada de fregar. L’embrutem sense voler, però una dona, en un tres i no res
ho neteja. Ja ho he vist en altres llocs, però aquí, enlloc de netejar amb
fregona, passen una tovallola amb els peus. El lloc és forca cèntric i econòmic
i està molt bé de preu. Descansem una mica de tot el tragí, i sobretot de la
xafogor i anem a dinar a l’hora dels senyors en un restaurant proper, dels
molts que hi ha, a on dinem de manera econòmica i ben bona. Verdures amb salsa
de cacauet, pizza i anells de ceba, tot regat amb Bintang. Per fer la digestió
ens dirigim cap a la platja. Estem a la zona de Kuta (http://wikitravel.org/en/Kuta;
https://en.wikipedia.org/wiki/Kuta).
Un
part està a tocar de l’aeroport, de manera que veiem els avions enlairar-se i
aterrar. Hi ha poquíssima gent a la platja, gairebé està deserta. Només alguna
gent de ressort proper o bé els oriünds hi són, aquests darrers, pescant. Hi ha
un munt de corall a la platja, així com closques de petxines, cargolines, etc.,
algunes de ben diferents de les de la costa mediterrània. Canviem de direcció i
anem cap a una zona amb molt més bullici, cap a la platja més coneguda de Kuta.
Al costat del mar hi ha molts hotels de luxe; en algun, fins i tot hi ha una
festa privada d’occidentals, tots vestits de vint-i-un botó i fent “postureig”. No envejo gens el seu posat
fals de postal. Continuem caminant i arribem a una zona més popular, plena de
gent oriünda, que juga a la platja a diversos jocs o simplement pren una
cervesa asseguts en cadires de plàstic en bars improvisats al costat del mar
per veure la posta de sol. Ens hi afegim, com també d’altres turistes, i mentre
decau el dia sobre la mar, prenem una cervesa ben fresca. El fet de preguntar
el preu sorprèn al propietari, que ens pregunta d’on som. No deu estar
acostumat a que li preguntin.... Quan ja és fosc, ens perdem per un cèntric
carrer paral·lel a la platja, que pel volum de restaurants, botigues i l’estil,
em perdo per si estic a Honolulú o a Miami; poques diferències hi ha. El
passegem fins que trobem un lloc per sopar, ens informem de possibles
excursions per futures ocasions, mirem alguna botiga de souvenirs i també veiem com la policia pública es fa càrrec també
de la seguretat dels grans complexos hotelers. Una mica penós, ja que enlloc de
vetllar per la gent, sembla que es facin càrrec de la seguretat privada. En
algun establiment hi deu haver “un peix gros”, perquè està solcat de
vigilància. Trobem un establiment a on sopem i per pair, retornem a peu a
l’hostal, tot comprant una cervesa en una botiga 24h i retornem a l’hostal,
situat en un barri popular, a on els joves fan esport fins tard... i per poc
més dóna el dia...
(La imatge és de la posta de sol a Kuta)
Comentaris