Retrobades

El passat cap de setmana vaig anar a sopar amb la gent amb la qual vaig fer primària. A alguns encara els veia de tant en tant, però a d’altres els hi havia perdut completament la pista. Va ser una nit de contradiccions. Feliç per retrobar la gent, veure les cares, saber de la seva vida. N’hi ha que han canviat molt i d’altres molt poc! Veure de nou les foto de la nostra infància i adolescència, recordar moments oblidats i altres sempre presents, veure’m en una foto i descobrir que ja fa anys que tots els colors em tenen el cor robat...
Però també em vingueren al cap els moments desagradables, aquells que per la nostra innocència i desconeixença ens marquen. Però tant dels bons com dels dolents se n’aprèn per continuar fent camí. De totes maneres, del gust agredolç de la nit em quedo amb la dolçor i amb ganes de repetir-ho aviat abans no passin tants anys com ara!

Comentaris

SrALGÚ ha dit…
akest cap de setmana tb s'han celebrat els 25 anys de l'escola on vaig fer la primària, ho he sabut pel diari i m'ha fet moltissima ràbia no haver-hi participat.... he vist professors, companys.... buff quans records!

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol