Àger


ÀGER

Decau la jornada.
d’un tebi dia d’abril
Els raigs de sol esmorteïts
Són el preludi de l’hora dels somnis

Passejant per un empedrat i estret carrer
d’un poble ple de màgia i història.
Les cames vaguen al seu ritme
Sense destí conegut

Cos i ànima van de bracet,
Es parlen i es conxorxen
Fins arribar a la font de les bruixes
A on el cos sacia ferventment la set.

L’ànima, curulla d’emoció, contempla l’horitzó,
Difuminat pel capvespre.
Una barreja de verds i grisos
Van dansant per la serralada del Montsec.

I somrient-se a sí mateixa
Beu un altre glop de felicitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

LA VISITA TURÍSTICA (un conte)