Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Aquest país està encallat. Ho està, i molt. Un estatut de fireta encara no aplicat per culpa dels poders fàctics espanyols. Negociem i negociem i no obtenim res més que una decepció darrera l’altre. I no som capaços de rebel·lar-nos i defensar el que és nostre. Claudiquem, callem, tot en nom del famós “seny català”, un seny que de tant que n’hi ha, acaba essent forassenyat. No fem res que molesti el país veí, per si de cas. No alcem la veu, fem fundacions amb nom de monarquies retrògrades... Què carai estem fent? Venent-nos al millor postor? A veure si d’una vegada per totes, alcem el cap i sortim d’aquest encallament perpetu! 
Comentaris