Llegint la Presència, he trobat aquesta rondalla del meu estimat País Valencià.
Això diu que era un dia un jovenet que li va demanar a sa mare un pollet amb intenció d’anar-se’n pel món a fer fortuna. La seua mare li’l donà i se’n va anar camí avall. A poqueta nit veié una casa de l’horta i entrà.
-Bona nit. No farien el favor de deixar-me quedar ací, que se m’ha fet de nit i no sé on anar?
- Bé, entra.
- I el pollet que duc? On el deixe?
- Tira’l al galliner, que allí hi ha gallines.
I així ho va fer, però com que les gallines s’alcen de bon matí, a picotades van matar el pollet. Quan s’alçà de dormir, entrà al galliner i se’l trobà mort:
- Què li pareix? M’han volat el pollet! Ara quina fortuna faré jo? Faran el favor de donar-me una gallina. Jo d’ací no me’n vaig si no em donen una gallina.
Li donaren la gallina i se’n va anar. I camina que caminaràs, tira que te’n vas, se li tornà a fer de nit. Tornà a entrar a una altra casa:
- No farien el favor de deixar-me passar la nit ací?
- Bé.
- Mire…
Sí, demà serà el primer de maig, dia del treballador. Però per molta gent no serà un dia festiu, sinó més aviat depressiu. Aquesta maleïda crisi a la qual ens ha abocat el capitalisme salvatge està destruint moltíssims llocs de treball. Moltes famílies tenen la majoria dels seus membres a l’atur i sembla que les coses encara han d’empitjorar. Hi haurà manifestacions, reclamacions, però com sempre, per desgràcia, els poders fàctics continuaran fent la seva. Els governs d’arreu del món volen frenar la recessió econòmica, però alhora estan en connivència amb les grans multinacionals que “tallen el bacallà”. Les patronals reclamen acomiadaments més barats, però ells ja tenen les butxaques ben plenes. I a moltes famílies els costa arribar a final de mes... A veure si el proper 1 de maig és un dia del treballador més optimista i es pot celebrar que el capitalisme s’ha esgotat....
Comentaris