Garantia de la seva plena llibertat i autonomia, tant en l'àmbit personal com col·lectiu, la defensa dels seus privilegis i, alhora, del seu vincle amb la Corona d'Aragó i, dins d'aquesta, amb el Principat de Catalunya van esdevenir els dos principals objectius de la comunitat i les institucions araneses durant els segles posteriors. Així, l'any 1381, i a petició dels representants de la vall, el rei Pere III va establir de nou que aquesta no pogués ésser mai més separada de la corona reial ni tampoc del Principat de Catalunya, privilegi que posteriorment seria també confirmat per altres monarques de la seva nissaga. La plena incorporació d'Aran a Catalunya va ésser també sol·licitada pels síndics i procuradors de la vall l'any 1411 i fou referendada per les Corts catalanes . D'aquesta manera, les constitucions i altres drets catalans esdevingueren dret supletori dels privilegis de la vall i, en conseqüència, garantia també de la seva...
Fa unes setmanes vaig veure la pel·lícula Che, la guerrilla, la segona part que narra la vida d’aquest gran revolucionari i lluitador. Molta ràbia al final, en veure com per culpa de la por i la traïció van tallar la vida a una persona que només volia un món millor pels seus habitants. Colpidora la frase quan diu que ell creu en els homes. Una persona que va ser capaç de deixar la família i tot el que tenia per anar a ajudar a altres nacions a fer la revolució per tal de tenir unes societats més equitatives i solidàries. Però sempre hi ha qui creu en la superioritat d’uns vers els altres, sempre hi ha qui creu que per haver nascut a un lloc o a un altre té més drets que els altres. I no! El Che s’ha convertit en tot un mite, però d’ell ens ha de quedar l’esperit de canvi, de revolució per a un món més just, un món millor. Comandante, hasta la victoria siempre! 
Comentaris
De tota manera, i com tot en aquesta vida hi ha diversos punts de vista. Jo em vaig interessar per la figura del Che gràcies precisament a una pel.lícula, la de Diarios de Motocicleta on un jove noi, es veu inmers en un viatge que desperta en ell sentiments tant nobles com perillosos. A partir d'aquí, vaig entrar en forums on es parlava de la figura del Che; i la sorpresa fou descobrir opinions tant diferents dins la mateixa persona. Doncs uns creuen en el revolucionari, com tu comentes en les teves paraules, i d'altres el creuen un gran assassí..!!! En quina de les dues veritats assentim?? Si és que ens n'em de quedar amb alguna, es clar...
Jc...
merci pel teu comentari. Per mi cap veritat és absoluta, el que m'agrada del Che, malgrat que no comparteixo segons quines coses que féu, és l'ideal de voler un món millor i ser capaç de renunciar a la seva família per ell. Però com tu molt bé dius, mai cap veritat és absoluta...