Avui ens aixequem que és negra nit. És el dia de la partida de terres jordanes. Si fos per mi, m’hi quedaria un parell de dies més, sense dubtar-ho. Però totes les coses bones s’acaben i acabo de fer la maleta i baixo a esmorzar al bufet, que avui ha obert més d’hora que altres dies. Un cop fet, recollim les maletes i ja tenim una furgoneta a la porta que ens espera per portar-nos a l’aeroport a tota la colla que ens allotjat a l’Imperial. Un cop a l’aeroport, ens hem d’esperar una estona abans no arribi tot el grup de catalans. I també arriba l’Allaa, el noi que ens va rebre el primer dia per ajudar-nos amb els tràmits finals. Primer de tot, hem de passar les maletes per un detector abans d’entregar-les i un cop feta l’entrega, a passar el control de seguretat. En el meu cas, em fan obrir el “notebook” per tal que no hi tingui res... i a l’Eudald li munten un bon sideral perquè porta un binocles... marxem una mica enfadats, i més quan ens recriminen que ens esperem els uns als ...
Fa unes setmanes vaig veure la pel·lícula Che, la guerrilla, la segona part que narra la vida d’aquest gran revolucionari i lluitador. Molta ràbia al final, en veure com per culpa de la por i la traïció van tallar la vida a una persona que només volia un món millor pels seus habitants. Colpidora la frase quan diu que ell creu en els homes. Una persona que va ser capaç de deixar la família i tot el que tenia per anar a ajudar a altres nacions a fer la revolució per tal de tenir unes societats més equitatives i solidàries. Però sempre hi ha qui creu en la superioritat d’uns vers els altres, sempre hi ha qui creu que per haver nascut a un lloc o a un altre té més drets que els altres. I no! El Che s’ha convertit en tot un mite, però d’ell ens ha de quedar l’esperit de canvi, de revolució per a un món més just, un món millor. Comandante, hasta la victoria siempre! 
Comentaris
De tota manera, i com tot en aquesta vida hi ha diversos punts de vista. Jo em vaig interessar per la figura del Che gràcies precisament a una pel.lícula, la de Diarios de Motocicleta on un jove noi, es veu inmers en un viatge que desperta en ell sentiments tant nobles com perillosos. A partir d'aquí, vaig entrar en forums on es parlava de la figura del Che; i la sorpresa fou descobrir opinions tant diferents dins la mateixa persona. Doncs uns creuen en el revolucionari, com tu comentes en les teves paraules, i d'altres el creuen un gran assassí..!!! En quina de les dues veritats assentim?? Si és que ens n'em de quedar amb alguna, es clar...
Jc...
merci pel teu comentari. Per mi cap veritat és absoluta, el que m'agrada del Che, malgrat que no comparteixo segons quines coses que féu, és l'ideal de voler un món millor i ser capaç de renunciar a la seva família per ell. Però com tu molt bé dius, mai cap veritat és absoluta...