Sud est asiàtic 2017: dia 12, coneixent més Luang Prabang (Laos) i nova visita a les cascades de KongSi; (20 d’agost de 2017) (XI)

Posseeix cinc dits amb urpes llargues i corbes no retràctils, i les plantes de les potes tenen pèls interdigitals que l'ajuda a enfilar arbres. D'hàbits diürns, solitaris, omnívors, terrestres i trepadors, la seva alimentació és predominantment vegetariana. És l'única espècie vivent de la subfamília Tremarctinae i l'únic úrsid autòcton actual de Sud-amèrica. Es distribueix a la serralada dels Andes, actualment des de la regió andina alta (o "freda") de l'oest de Veneçuela fins al nord-oest de l'Argentina, amb albiraments a Darién al Panamà. El que més caracteritza a aquesta espècie és la presència de taques blanques o groguenques al voltant dels ulls, que a vegades arriben a la zona del coll i del pit, encara que en alguns espècimens poden faltar totalment les taques clares a la cara. El patró del dibuix d'aquestes taques varia d'un individu a un altre. El color de pelatge més comú és el negre, encara que es troben exemplars de color marró i, amb molta menor eventualitat, de color vermellós.

És un dels mamífers sud-americans de major alçada. El seu cap és gran en relació a la resta del cos (característica en comú amb el panda gegant), posseeix poderosa mandíbula tenint el crani dues importants fosses. El seu cos arriba a mesurar 1,8 m però en l'actualitat és més freqüent trobar exemplars d'1,5 m. El pes dels mascles adults està al voltant dels 140 kg. Les seves urpes, molt adaptades per enfilar-se als arbres, tenen afilades ungles. Es percep una convergència evolutiva: el cos d'aquests óssos arriba a recordar al dels grans primats (d'allí que en molts llocs donessin lloc a mites i llegendes referides a "homes salvatges peluts que viuen a les selves").

Tremarctos ornatus té diverses característiques anatòmiques úniques entre els óssos vivents. Segons Mondolfi (1983) altres criteris que indiquen que l'ós d'antifaç és únic entre els óssos actuals són les característiques bioquímiques de la sang i el nombre cromosòmic que és de 52, mentre que en els altres óssos actuals és de 74. A més, les sis espècies del gènere Ursus posseeixen cariotips pràcticament idèntics compostos per 74 cromosomes acrocèntrics. Per contra, l'ós d'antifaç posseeix un nombre diploide de 52 cromosomes amb dos braços. En resum, l'ós d'antifaç presenta diferències tant en el nombre com en la forma dels cromosomes. Aquesta informació és molt important doncs, sobre la base de dades moleculars és possible estimar els temps de separació entre línies filètiques emparentades. Així, la divergència de Tremarctos de la línia basal constituïda per Ursus s'hauria donat fa uns 12 milions d'anys. Per tant, Tremarctos ornatus constitueix una línia genètica i filogenètica única.

Habita gairebé exclusivament els boscos humits andins amb precipitacions anuals superiors als 1.000 mm (zones per humides), encara que també se'l troba en erms i zones semiàrides on les precipitacions ronden els 250 mm. Mora preferentment en els pisos montans que van dels 800 als 3.800 msnm encara que arriba a altituds de 4750 msnm. Al vessant occidental dels Andes centrals del Perú (Dte. Lambayeque, Reserva Ecològica Chaparri) descendeix fins al desert i els boscos secs on s'alimenta de cactus, "sapote" (Capparis spp.) i troncs de "pasallo" (Eriotheca spp.). Aparentment en l'inici de la Conquesta d'Amèrica espanyola, al segle XV, l'àrea de distribució d'aquest ós sembla que era més extensa.

Com gairebé tots els óssos actuals, l'ós d'antifaç és omnívor, encara que la seva dieta habitual és preferentment d'origen vegetal: Bromeliàcies, fruits, baies, fulles, bulbs, arrels, escorces i fongs, un petit percentatge de la seva dieta és d'origen animal o derivada: insectes, mel, ous, rèptils, peixos, rosegadors, conills, colomins, i molt ocasionalment, caprins, ovins, camèlids i bovins. Per aquest règim alimentari l'ós d'antifaç és l'úrsid més herbívor després del panda gegant. La femella sol parir dos ossets.

Són d'hàbits solitaris i diürns. En àrees boscoses estableixen senderes que permeten un desplaçament ràpid entre àrees allunyades, així com la comunicació intraespecífica a través de marcatge mitjançant rascades i olor (feromones). Com la majoria dels seus parents úrsids, estan molt ben adaptats per grimpar. En els arbres troben gran part del seu aliment. En les branques dels arbres solen establir plataformes per a la seva alimentació i/o descans.

Són plantígrads com tots els óssos, els seus "peus plans" els faculten per a una postura erecta que utilitzen tant per mirar lluny com per enfilar arbres i roques o per aparentar major massa corporal en un acte d'intimidació que es reforça amb l'eriçat del seu pèl. No es coneix que tingui períodes de letargia estacional.

Habita a la serralada dels Andes en els límits de l'oest, vessant del Pacífic i de les conques del riu Amazones i del riu Orinoco, del nord, vessants del Mar Carib i del Llac de Maracaibo (Veneçuela), del centre (albiraments i indicis a Acuzazú, Pusapno i Refugi el Cedre del Pnych-Oxapampa), fins al sud del Perú i sud de Bolívia, fins al nord-oest de l'Argentina a la província de Salta (entre altres en el parc nacional Baritú), i en la de Jujuy. Abarcant l'occident de Veneçuela i travessant Colòmbia, l'Equador, el Perú i Bolívia. Viu a altures que van des dels 250 fins als 4.700 m o més. L'espècie ha estat vista a la regió del Darién al Panamà, fins i tot es tenen registres recents de la presència de l'espècie reportats per caçadors de la regió. El 2004 es considerava que a tot Sud-amèrica quedaven uns 18.250 óssos d'antifaç en vida silvestre. La major part de la població es troba al Perú, seguit per Colòmbia, Bolívia i l'Equador. (Continuarà)

(La fotografia és de les KuangSi falls)