Sud est asiàtic 2017: dia 12, coneixent més Luang Prabang (Laos) i nova visita a les cascades de KongSi; (20 d’agost de 2017) (VI)

A nivell general es troba en una situació vulnerable amb extincions parcials en tota la seva distribució coincidint amb les zones més humanitzades amb les subespècies amb més alt risc d'extinció. Els perills a què s'enfronten són variats: canvi climàtic, destrucció de l'hàbitat, caça furtiva, caça accidental (amb llaços), augment de la pressió sobre l'hàbitat, etcètera.

Subespècies

·         Ursus arctos alascensis (Merriam, 1896). Alaska (Estats Units)

·         Ursus arctos arctos (Linnaeus, 1758). Euràsia

·         Ursus arctos beringianus (Middendorff, 1851)

·         Ursus arctos californicus (Merriam, 1896). Nord-amèrica (extint)

·         Ursus arctos collaris (F. G. Cuvier, 1824)

·         Ursus arctos crowtheri (Schinz, 1844)

·         Ursus arctos dalli (Merriam, 1896). Alaska (extint)

·         Ursus arctos gyas (Merriam, 1902). Alaska

·         Ursus arctos horribilis

·         Ós bru de l'Himàlaia (Ursus arctos isabellinus ) (Horsfield, 1826)

·         Ursus arctos lasiotus (Gray, 1867)

·         Ós de Kodiak (Ursus arctos middendorffi )

·         Ursus arctos pruinosus (Blyth, 1854) Tibet

·         Ursus arctos sitkensis (Merriam, 1896).  Alaska

·         Ursus arctos stikeenensis (Merriam, 1914). Colúmbia Britànica (Canadà)

·         Ursus arctos syriacus (Hemprich i Ehrenberg, 1828). Transcaucàsia, el nord d'Armènia, Abjàzia, Síria, el Líban, l'Àsia Menor, l'Iran i l'Irak. Es va extingir a Israel”.

I continuant parlant d’óssos, l’ós polar (https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%93s_blanc; https://en.wikipedia.org/wiki/Polar_bear  ):”L'ós blanc (Ursus maritimus) és un mamífer de la família dels úrsids que habita les regions àrtiques del món, per la qual cosa també es coneix com a ós polar. L'apel·latiu maritimus del seu nom fa referència a l'habilitat de desplaçar-se i caçar tant sobre el glaç com nedant. És el carnívor terrestre vivent més gros en què els mascles adults fan uns 2,5 m de llarg i un pes de 400 a 600 kg (el record Guinness el té un exemplar caçat el 1960 que pesava 880 kg). L'ós blanc es considera un animal en perill d'extinció. Només en queden uns 25.000 exemplars en tot el món. L'impacte del canvi climàtic afecta al seu hàbitat de les regions polars i les previsions apunten que amb pocs anys el gel de la banquisa àrtica es pot fondre permanentment i l'ós polar pot extingir-se a causa de l'escalfament de la zona. Les potes de l'ós blanc són curtes amb unes urpes que estan adaptades per caminar sobre les condicions ambientals de la zona àrtica i completament recobertes de pèl per tal de no relliscar per la neu. El pèl de l'ós blanc és llarg i espès tot i que es va esgrogueint a mesura que van creixent. A més a més, sota el seu pèl dens s'hi troba una capa de greix de 10 a 15 cm que acumula a mesura que menja i l'ajuda a tenir energia i forces quan és difícil de trobar menjar. L'ós polar, s'alimenta de tots els animals àrtics excepte guineus i llops. Malgrat tot les seves preses preferides són les cries de foques i rens (que són molt més escassos que els primers). A l'estiu, quan es fonen els gels costaners, i han de viure a terra ferma, la seva dieta es torna més vegetariana, amb inclusió de líquens, herbes i baies, i també rosegadors terrestres i ous i pollets de les colònies d'aus marines.

Arriben a menjar uns 30 quilos de menjar al dia. Els cadells tan sols en mengen 1 quilo diari. Els óssos no prenen aigua, ja que en el seu ambient és salada i àcida, i la treuen dels fluids de les seves preses. També s'ha descobert recentment que poden arribar a ser caníbals, en especial els mascles, ja que si pateixen massa fam, no tenen problemes en menjar-se altres óssos especialment joves o morts. També s'ha vist que els óssos polars poden detectar la presa a una distància de fins a 800 metres.

Es tracta d'una espècie circumpolar; la distribució al sud està determinada per la presència de plaques de gel des de les quals caça foques com a principal aliment. S'estima que la població actual és d'uns 20.000 individus.

Les principals poblacions es troben a:

·         illa de Wrangel i oest d'Alaska

·         nord d'Alaska

·         arxipèlag àrtic del Canadà

·         Groenlàndia

·         illes de Svalbard i Terra de Francesc Josep

·         Sibèria del nord i central

És una espècie amenaçada fins al punt que s'estima que és possible que s'extingeixi en acabar el segle XXI. La destrucció de l'hàbitat i els resultats de l'escalfament global de la terra són les principals amenaces. (Continuarà)

(La fotografia és de les KuangSi falls)