Sud est asiàtic 2017: dia 12, coneixent més Luang Prabang (Laos) i nova visita a les cascades de KongSi; (20 d’agost de 2017) (XII)

Ha estat intensament caçat per l'home, tant perquè el considera un perill i una "plaga" com per "esport" i fins i tot per supersticions (en diversos llocs es creu que les seves urpes tenen propietats medicinals). No obstant això ha estat un animal totèmic per moltes ètnies originàries, i en aquests casos, aquests grups evitaven la seva caça. Compleix importants funcions ecològiques com ser dispersor de llavors, depredador i pol·linitzador.

Veu reduïda de manera dramàtica la seva població a causa de la creixent destrucció del seu hàbitat i la caça furtiva (els camperols veuen en les seves pells un valuós producte de comercialització i fins i tot alguns pobladors utilitzen la seva carn i les seves vísceres com aliment en la celebració de festivitats locals).”

I per acabar, l’altra gran família d’óssos són els óssos panda gegants (https://ca.wikipedia.org/wiki/Panda_gegant ; https://en.wikipedia.org/wiki/Giant_panda ):” El panda gegant, ós panda, o simplement, panda (Ailuropoda melanoleuca, significat literal: 'peu de gat negre i blanc') és un ós natiu de la Xina centro-oriental i sud-oriental. És fàcil de reconèixer per les seves grans taques negres característiques al voltant dels ulls, de les orelles, i al llarg del seu cos. Encara que pertanyi a l'ordre Carnivora, la dieta del panda gegant és el 99% de brots de bambú. L'altre 1% de la seva dieta inclou mel, ous, nyams, fulles d'arbusts, taronges, i plàtans.

El panda gegant viu en algunes serralades de la Xina central, principalment a la província de Sichuan, però també a les províncies de Shaanxi i Gansu. Degut a la construcció de granges, desforestació i altres desenvolupaments, el panda ha estat foragitat de les terres baixes on havia viscut.

El panda és una espècie en perill d'extinció que necessita protecció. Un informe del 2007 mostra que hi ha 239 pandes que viuen en captivitat dins de la Xina i 27 d'altres fora del país. La població salvatge estimada varia molt; una aproximació calcula que hi ha uns 1.590 animals vivint en llibertat, mentre que un altre estudi fet el 2006 a través de l'empremta genètica estima que la xifra podria ser més elevada, de 2.000 a 3.000. El setembre del 2016, la UICN reclassificà el panda gegant d'espècie amenaçada a espècie vulnerable.

Mentre que el drac ha servit històricament com a emblema nacional de la Xina, a les últimes dècades el panda també ha servit d'emblema pel país. La seva imatge apareix en un gran nombre de monedes commemoratives xineses de platí, or, i plata.

Encara que el panda es considera normalment un animal dòcil, se'n coneixen atacs contra humans, presumiblement a causa d'irritació més que per depredació.

És el logotip de la primera organització ecologista a nivell mundial: WWF (World Wide Fund for Nature).

Provinents d'Hostalets de Pierola es van descriure el 2012 les restes fòssils de l'antecessor més antic, a nivell mundial, del Panda gegant i de tota la família dels pandes, a aquest nou gènere se li ha donat el nom de Kretzoiarctos i amb l'epítet específic de beatrix.

El panda gegant té un pelatge negre i blanc. Els adults mesuren 1,5 metres de llarg i al voltant de 75 centímetres d'alçada a l'espatlla. Els mascles poden arribar a pesar 150 quilograms. Les femelles (generalment un 10-20% més petites que els mascles)  poden pesar fins a 125 quilograms.

El panda gegant té un cos típic dels óssos. Té pelatge negre a les orelles, pegats oculars, musell, braços i espatlles. La resta del seu pelatge és de color blanc. Encara que els científics no saben per què aquests óssos inusuals són blancs i negres, alguns especulen que els colors contrastats proporcionen efectivitat en el camuflatge en el seu hàbitat ombrívol, rocós i nevat. El dens pelatge del panda gegant el manté calent en els boscos freds del seu hàbitat. El panda gegant té grans dents molars i forts músculs en la mandíbula que l'ajuden a mastegar el bambú.

La seva pota té cinc dits i un polze; el "polze" és en realitat un os sesamoide modificat, que l'ajuda a agafar el bambú mentre se'l menja. Stephen Jay Gould usà aquest exemple en el seu llibre d'assaigs on parlava de l'evolució i de la biologia, The Panda's Thumb.

Té la segona cua més llarga en la família dels óssos, amb 15 centímetres de llarg. La cua més llarga la té l'ós tibetà. (Continuarà)

(La fotografia correspon a les reproduccions de les diferents espècies d'óssos que hi ha al món, que es troben a les KuangSi falls)