Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita per Praga (dia 3, 28 de maig de 2016) (XII)

El 1911, Karl Hermann, marit de la seva germana Elli, va demanar a Kafka que col·laborés en l'operació d'una factoria d'amiant coneguda com a Prager Asbestwerke Hermann i cia. Kafka va mostrar-hi una actitud positiva al principi i dedicà molt del seu temps lliure al negoci. Durant aquell període, també mostrava interès i es divertia en les actuacions de teatre jiddisch, malgrat els recels per part dels seus amics més íntims, com per exemple Max Brod, de qui habitualment rebia suport. Solitari, amb una vida afectiva marcada per irresolucions i frustracions, Kafka mai no va assolir fama ni fortuna amb els seus llibres.

El 1912, a la casa de Max Brod, Kafka va conèixer Felice Bauer, que vivia a Berlín i treballava com a representant per a una companyia de dictàfons. Durant els cinc anys següents, varen mantenir molta relació, trobant-se ocasionalment, i fent-se proposicions matrimonials en dues ocasions. La relació finalment va acabar el 1917.

El 1917, Kafka va patir de tuberculosi, que li suposaria freqüents convalescències, durant les quals va rebre suport de la família, principalment de la seva germana Ottla. Contràriament al temor de ser percebut de manera repulsiva tant físicament com mentalment, impressionava els altres amb un aspecte infantil, pulcre i auster, una conducta tranquil·la i freda, i la seva gran intel·ligència, a més del seu particular sentit de l'humor.

Kafka va desenvolupar una relació intensa amb la periodista txeca i escriptora Milena Jesenská. El juliol de 1923, durant unes vacances aGraal-Müritz al mar Bàltic; coneixia Dora Diamant i es va traslladar temporalment a Berlín amb l'esperança de distanciar-se de la influència de la seva família per concentrar-se en la seva escriptura. A Berlín vivia amb Diamant, una professora de guarderia de 25 anys d'una família jueva ortodoxa, que era prou independent per haver evitat el seu passat al gueto. Diamant es convertiria en la seva amant, i influiria en l'interès de Kafka pel Talmud.

La tuberculosi de Kafka empitjorava malgrat els tractaments de medicina naturòpata que feia servir. Va retornar a Praga per anar al sanatori del Dr. Hoffmann a Kierling, prop deViena, per a un tractament. Allà va morir el 3 de juny de 1924, aparentment de fam. La condició de la seva gola li produïa molts dolors en menjar, i com que encara no s'havia desenvolupat la nutrició parenteral, no hi havia cap manera d'alimentar-lo. Va ser enterrat a Praga l'11 de juny del 1924, al Cementiri jueu Nou (sector 21, fila 14, nínxol 33).

Des de llavors, el seu llegat, recuperat pel seu amic Max Brod, exerceix una influència enorme en la literatura mundial.

Els escrits de Kafka van causar poc d'interès fins després de la seva mort. Durant la seva vida, va publicar només uns quants contes i mai no va acabar cap de les novel·les, llevat de La Metamorfosi, considerada una novel·la curta. Abans de la seva mort, Kafka va escriure al seu amic i marmessor literari, Max Brod: "Max estimat, la meva última petició: tot allò que deixo enrere meu... com ara diaris, manuscrits, cartes (les meves pròpies i d'altres), esbossos, etcètera, [han de] ser cremats sense llegir." Brod invalidaria els desigs de Kafka, entenent que aquest li havia donat aquestes instruccions específicament perquè sabia que Brod no les executaria, com sembla que li havia dit molts cops. La seva amant, Dora Diamant, també va ignorar els seus desigs, i guardà secretament fins a 20 llibretes i 35 cartes, fins que les hi va confiscar la Gestapo el 1933. Brod, de fet, supervisaria la publicació de gran part del treball de Kafka en poder seu, que aviat va començar a atreure l'atenció i a tenir una consideració crítica alta.

Tots els treballs publicats de Kafka varen ser escrits en alemany, excepte unes quantes cartes que va escriure en txec a Milena Jesenská.

Autor de diverses compilacions de contes, Kafka també va escriure Carta al pare (1919) i centenars de pàgines de diaris. Les seves tres novel·les (El procés, El castell i Amèrica) van romandre inacabades.

La transformació (1915) narra el cas d'un home que un dia es desperta transformat en un insecte gegant; El procés (1925) narra la història d'un tal Josef K., jutjat i condemnat per un crim que ell mateix ignora; en El castell (1926), l'agrimensor K. no aconsegueix tenir accés als senyors que el van contractar. En la seva obra, el protagonista sovint s'enfronta a un món complex que es basa en normes desconegudes, les quals mai no arriba a comprendre. L'adjectiu kafkià s'utilitza sovint per a descriure situacions similars.

La majoria dels escriptors i crítics del segle XX han fet referències a la seva figura. Hi ha hagut multitud d'estudiosos que han intentat trobar sentit a l'obra de Kafka, interpretant-la en funció de diferents escoles de crítica literària, com ara la modernista, la realista màgica, etc. (continuarà)

(La imatge correspon a un dels ponts sobre el riu Moldava)