Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita per Praga (dia 3, 28 de maig de 2016) (XI)

Durant la Segona Guerra Mundial, les germanes de Franz varen ser enviades amb les seves famílies al gueto de Łódź i varen morir, allà o en camps de concentració. Ottla va ser enviada primer al camp de concentració de Theresienstadt i, el 7 d'octubre del 1943, al camp de concentració d'Auschwitz, on va ser gasejada, juntament amb 1.267 nens i 51 guardians, a la seva arribada.
Del 1889 al 1893, Kafka va assistir al Deutsche Knabenschule, l'escola primària de nois al Masný trh/Fleischmarkt (mercat de carn), a l'actual carrer Masná. La seva educaciójueva es limitava a la celebració del Bar mitsvà als 13 anys i anar a la sinagoga quatre vegades l'any amb el seu pare, la qual cosa odiava. Després de l'escola primària, va ser admès al classista i rigorós Altstädter Deutsches Gymnasium, una escola d'ensenyament secundari amb vuit graus on l'alemany era també la llengua d'instrucció, situada dins del Palau Kinsky.
Els darrers anys de l'adolescència, va ser membre de la Freie Schule («Escola Lliure»), una institució anticlerical; llegia àvidament Nietzsche, Darwin i Haeckel, i sentia un autèntic entusiasme pel socialisme (especialment pel que fa a l'ideal de solidaritat) i l'ateisme. D'altra banda, les seves notes destacaven per sobre de la mitjana dels seus companys. Va establir una relació d'amistat especial amb un company de classe, Oskar Pollak, amb qui compartia l'interès per les ciències naturals i la història de l'art.
Amb 14 anys (1897-1898), Kafka va realitzar els seus primers intents com a escriptor. Als seus treballs, cap dels quals no es conserva perquè els va destruir, va percebre la diferència que hi havia amb els dels seus companys de classe, especialment en els aspectes formals. Va superar els exàmens de Maturita el 1901.
Va ser admès a la Universitat de Praga, on primer va estudiar química, però després de dues setmanes passà a estudiar dret. Això oferia una gamma de possibilitats de carrera, que complaïen el seu pare, i comportava un curs més llarg que donava temps a Kafka per fer classes d'alemany i història de l'art. En la universitat, es va fer d'un club d'estudiants, anomenat Lese- und Redehalle der Deutschen Studenten, que organitzaven esdeveniments literaris, lectures i altres activitats. Al final del seu primer any d'estudis, va conèixer Max Brod, que es convertiria en un amic de confiança durant la seva vida, juntament amb el periodista Felix Weltsch, que també estudiava dret. Kafka va obtenir el grau de doctor en Dret el 18 de juny del 1906 i realitzà un any obligatori de servei a la comunitat sense cobrar, com a administratiu als jutjats civil i penal.
L'1 de novembre del 1907, va ser contractat a l'Assicurazioni Generali, una gran companyia asseguradora italiana, on va treballar gairebé un any. La seva correspondència durant aquell període posa de manifest que era infeliç amb la seva jornada laboral (de 8 del vespre a 6 del matí), que feia que fos extremadament difícil concentrar-se en la seva escriptura. El 15 de juliol del 1908 ho va deixar i, dues setmanes més tard, trobava una altra feina més agradable a la mútua d'accidents de treball del Regne de Bohèmia.

La feina implicava investigar les lesions personals dels treballadors industrials i avaluar-ne la compensació. El seu pare sovint es referia a la feina de pèrit d'assegurances del seu fill com a Brotberuf, literalment "feina de pa", és a dir, una feina de subsistència que només donava per cobrir despeses. Tot i que Kafka sovint afirmava que menyspreava la feina, el fet és que era un empleat diligent i capaç. També li varen assignar la tasca de compilar i compondre l'informe anual i estava, segons hom diu, bastant orgullós dels resultats, i enviava còpies als amics i a la família. En paral·lel, Kafka també es dedicava a la seva obra literària. Juntament amb els seus amics de confiança Max Brod i Felix Weltsch, s'anomenaven Enge Der Prager Kreis (el cercle proper de Praga), que era part d'un cercle de Praga més ample, "un relaxat grup d'escriptors jueus alemanys que contribuïen a la culturalment fèrtil terra de Praga des dels anys 1880 fins després de la Primera Guerra Mundial. (continuarà)
(Les imatges corresponen a les llambordes de Praga)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol