Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita a Terezín (dia 2, 27 de maig de 2016) (VI)

El compositor Viktor Ullmann va ser internat al camp al setembre de 1942, i va morir a Auschwitz a l'octubre de 1944. Durant el seu període en Theresienstadt va escriure una vintena d'obres, incloent una òpera (Der Kaiser von Atlantis) que no va arribar a ser representada en al camp, però que encara actualment es representa.
Theresienstadt com a eina de propaganda
El 23 de juny de 1944 las autoritats nacionalsocialistes van autoritzar la visita de la Creu Roja per defensar-se dels rumors sobre els camps d'extermini que començaven a córrer per tot Europa. El llavors responsable del Judenrat, Paul Eppstein, va ser instruït per les SS perquè fes el paper d'alcalde de Theresienstadt.
Per evitar l'aparença d'un lloc sobre poblat les SS van deportar a molts jueus a Auschwitz, on van ser exterminats; també es va incloure a molts dels treballadors txecs assignats a les operacions de "embelliment" del camp: es van construir falses botigues i cafès, que implicaven que els jueus vivien amb un relatiu confort. Aquells visitats per la Creu Roja vivien en habitacions acabades de pintar, no més de tres persones per habitació. La comissió també va ser complimentada amb una representació de l'òpera infantil Brundibar, que havia estat escrita per l'intern Hans Krása.

Per culminar l'engany a la Creu Roja, els nazis van fer una pel·lícula de propaganda sobre Theresienstadt, que va començar a rodar-se el 26 de febrer de 1944, dirigida pel pres jueu Kurt Gerron (actor i director que apareixia en la pel·lícula "L'Àngel Blau ", de Marlene Dietrich), que havia de mostrar el bé que vivien els jueus sota la" benevolent "protecció del Tercer Reich. Després del rodatge, tots els actors, incloent al director i l'equip de rodatge, van ser deportats a Auschwitz. (continuarà)
(Les imatges corresponen a la mostra de danses ètniques que vam trobar la centre de Praga)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol