Munic, dia 2 (27 de juny de 2015): visita a Dachaus i Munic (IV)

Continuant amb la història de Munic: "Quan el 1180 el duc Heinrich va ser desterrat per ordre de l'emperador germànic, Friedrich I, Munic va passar a formar part de les possessions del bisbe de Freising, mentre que la resta de Baviera fou donada a la casa de Wittelsbach. Més tard, el 1240, Munic també se sumà a les possessions d'aquesta dinastia i esdevingué el 1255, amb la primera divisió de Baviera, residència ducal.

El duc Ludwig IV fou nomenat l'any 1314 rei d'alemanya i el 1328 emperador. Munic, que era la seva residència, va ser considerablement ampliada i unes segones muralles que allotjaven una superfície interior molt més gran es van alçar per tal de protegir les noves zones construïdes. Des de llavors la ciutat també va adoptar els colors de l'antic imperi, el negre i el daurat, que encara avui constitueixen la seva bandera.

Els ducs van deixar l'Alter Hof i van estrenar una nova seu del govern, la Residenz, situada als limits de les fortificacions, en una època en què hi havia, des de finals del segle XIV, contínuament alçaments ciutadans en contra seva. L'amenaça dels Hussites va contribuir fonamentalment a l'augment de la seguretat el 1429 amb la construcció d'una nova muralla exterior. L'any 1442 van ser-ne expulsats els jueus.

La primera pedra per a la construcció de la catedral dedicada a la Verge Maria, l'anomenada Frauenkirche, es va col·locar el 1468 i l'edifici es va completar en només 20 anys.

Durant el gòtic tardà la ciutat va viure un resorgiment cultural i amb la reunificació de Baviera de la mà d'Albrecht IV, l'any 1506, n'esdevingué la seva capital. Els Wittelsbach van impulsar durant aquesta època molt intensivament el desenvolupament de Munic, de manera que sota el govern de Wilhelm IV i Albrecht V va erigir-se en un centre del Renaixement. Al mateix temps també fou un focus de la Contrarreforma, resposta de l'Església Catòlica al cisma produït per Luter. La Hofbräuhaus muniquesa, originalment creada com a fàbrica estatal de cervesa, fou fundada també en aquesta època per Wilhelm V., concretament el 1589.

l duc Maximilian I de Baviera fou nomenat elector del Sacre Imperi Romanogermànic i amb això Munic passà a ser residència d'un elector de l'Imperi el 1623.

Tot i la bona marxa de la ciutat, un seguit de successos van trencar i invertir la seva tendència creixent. El 1632, tropes de Suàbia ocupaven la ciutat i va haver de pagar un alt preu per tal de no ser destruïda per complet. Seguidament la Pesta va propagar-s'hi i matà una tercera part de la població. Finalment, esclatà la Guerra dels Trenta Anys.

Després de la guerra, a partir del 1648, la ciutat va començar una ràpida recuperació i es va obrir a les tendències del Barroc italià sota el govern de l'elector Ferdinand I Maria.

El 1704 començà l'ocupació dels Habsburgs com a conseqüència de l'aliança amb França de l'elector Maximilian II Emmanuel durant laGuerra de Successió Espanyola. La rebel·lió dels ciutadans i els camperols en contra de l'ocupació va ser sagnantment neutralitzada. Els Habsburg van protagonitzar més tard una segona ocupació de la ciutat, el 1742, després de la coronació com a emperador del duc Karl Albrecht."  (Continuarà)

(La fotografia correspon a l'Ajuntament Nou, el Rathaus, situat a Marientplatz)