El Monestir de Poblet (i VI): les llegendes



Finalment, la darrera llegenda relacionada amb el monestir de Poblet és la de Fra Pere Marginet i el dimoni, també extreta de viquipèdia: “Conta la llegenda que un dia s'aparegué Satanàs a Fra Pere per mostrar-li tots els béns que s'estava perdent en aquella cova, però el monjo resistí la temptació. Un altre dia se li aparegué en forma de dona, que el va temptar, però com l'anterior ocasió, Fra Pere es mostrà ferm. Així, el dimoni es va presentar a la Cova de la Pena amb diferents aspectes i, recordant-li els seus anys de disbauxa quan va abandonar el monestir de Poblet, li oferí diversitat de luxes i plaers, però Fra Pere va resistir totes les temptacions.
El dimoni, no volent acceptar la seva derrota, va tenir una idea genial; en lloc de luxes, li oferiria una vida senzilla però feliç i, així, va prendre la forma d'un ase. S'estava apropant a la cova quan Fra Pere el veié, sense dubtar-ho un moment li lligà les corretges sense que el dimoni pogués dir res. Aleshores el monjo va fer carregar a l'ase pedres d'un torrent sec per aixecar un mur exterior (que avui es pot veure a l'ermita de la Pena) i, amb les pedres que li van sobrar, va construir un portal d'entrada a l'estança on va lligar l'ase.
L'endemà va arribar una legió de dimonis i manaren a Fra Marginet deslligar l'ase. Aquest ho va fer i a l'instant es va transformar de nou en Satanàs. Aleshores, veient que aquest no havia pogut deslliurar-se de les lligadures de Fra Pere, tots els dimonis van marxar fent una gran remor i aixecant flamarades. El dimoni es va presentar a pagesos dels voltants i els digué:
«Digueu a Fra Marginet
que no tornarà a agafar el Dimoni
al Bosc de Poblet»”

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

Imatge
  Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans!    Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació