Munic, dia 1 (26 de juny de 2015): de Girona a Baviera (IV)

Durant tot el seu regnat, Ludwig va tenir una successió de relacions amb homes, incloent-hi la seva persona de confiança Richard Hornig, l'estrella de teatre hongaresa Josef Kainz, i el cortesà Alfons Weber. El 1869, començava un diari en el qual enregistrava els seus pensaments privats i parlava dels seus intents de suprimir els seus desigs sexuals per romandre fidel a les seves creences catòliques. Els diaris originals de Ludwig es van perdre durant la Segona Guerra Mundial, i totes les que avui es poden consultar són còpies d'entrades fetes abans de la guerra. Aquestes còpies, junt amb cartes privades i altres documents personals que es guarden, suggereixen que Ludwig lluitava contra l'homosexualitat. El 10 de juny, de 1886, Ludwig va ser declarat oficialment boig pel govern i incapaç d'executar els seus poders governamentals, i el príncep Luitpold era declarat regent. El psiquiatre Bernhard von Gudden malgrat que mai havia examinat a Ludwig, en va declarar la seva bogeria, principalment a causa d'històries disseminades per enemics de Ludwig. Alguns historiadors creuen que Ludwig estava sa, i que va ser víctima d'una intriga. L'emperadriu Elisabet va dir:

El rei no estava boig; era només una vida excèntrica en un món de somnis. El podrien haver tractat més suaument, i així potser estalviat un final tan terrible

El cop d'estat es feia en secret, i l'esdeveniment resultava tan inusual com la resta de la vida de Ludwig. Una excèntrica i lleial baronessa arribava a la porta del castell per agitar el seu paraigua amenaçadorament contra els homes qui acabaven d'empresonar Ludwig. El rei mateix demanava, es va dir, tota classe de càstigs contra els ministres traïdors. Una força enorme de camperols omplia les rodalies de Hohenschwangau per a protegir el rei. Estaven disposats a escortar Ludwig fins a la frontera i salvar-lo. Però Ludwig ho rebutjava. Això era imprès per un diari a Bamberg l'11 de juny de 1886, però les còpies eren confiscades pel govern per evitar la seva distribució. La majoria dels telegrames de Ludwig als diaris i als seus amics van ser interceptats. Ludwig rebia un missatge de Bismarck aconsellant-li anar-se'n a Munic per mostrar-se a la gent, però Ludwig es negava a deixarNeuschwanstein. El matí del dia 12 de juny, a les 4 del matí, una segona comissió arribava al castell per arrestar al rei transportar-lo al castell de Berg, al sud de Munic. El misteri envolta la mort de Ludwig al llac Starnberg. El 13 de juny, a dos quarts de set de la tarda, Ludwig va demanar fer un passeig amb el professor Gudden. Gudden va demanar als guardes que no els seguissin. Els dos homes mai no retornaren del seu passeig. El rei Ludwig i el professor Gudden van ser trobats a dos quarts de 12 d'aquella nit ofegats dins del llac Starnberg. Una petita capella hi va ser construïda més tard on es celebra una cerimònia de record cada any el 13 de juny.

Oficialment, Ludwig es va suïcidar ofegant-se, però abunden les teories alternatives. És sabut que Ludwig era un bon nedador, l'aigua no cobria la cintura on es trobava el seu cos, i l'informe de l'autòpsia oficial indica que no hi havia aigua als seus pulmons. Cap prova sòlida de joc brut mai no ha sortit a la llum, però molts sostenen que Ludwig i Gudden eren assassinats pels seus enemics polítics mentre intentaven escapar-se de Berg. Una altra teoria suggereix que Ludwig moria per causes naturals (com un atac de cor o atac de feridura) durant un intent d'escapada.

El cos de Ludwig va ser enterrat a la cripta del Michaelskirche a Munic.” (continuarà)

(La fotografia correspon al pont de Marienbrücke vist des del castell de Neuschwanstein)