Munic, dia 2 (27 de juny de 2015): visita a Dachaus i Munic (I)

A Penzberg dormo intermitentment. Els roncs i el terra no em deixen descansar molt. Quan el despertador sona és hora de llevar-se, esmorzar i posar-nos en marxa. Com que som una colla, el procés és força lent. Finalment, marxem. L’amiga que viu provisionalment allí ens comenta que estem molt de sort, ja que últimament ha plogut molt i tenir un dia assolellat com el que vam tenir el dia anterior és un bon regal. Avui tenim com a primera destinació el camp de concentració de Dachaus. El camí és llarg i com no, el cotxe em fa de somnífer i no obro els ulls fins que ja som al poble i estem buscant com arribar a aquest infaust camp. A Dachaus ja hi havia estat anteriorment, però no per això em deixa de corprendre el fet d’anar-hi. Aconseguim aparcar prop de l’entrada i demanem audioguia, que val 3 euros per persona. En ser dissabte hi ha bastanta gent que visita el lloc. Tot i ser una bona colla, cadascú opta per fer el seu propi recorregut i el seu propi capteniment. La veritat és que se’m posa la pell de gallina i se’m revolten les entranyes, talment la primera vegada que el vaig visitar. Només d’entrar i veure gravat a la porta d’entrada “Arbeit macht frei” (El treball us farà lliures), em ve mal de panxa. I més quan veus les cel·les, les condicions de vida del camp, els barracons, el crematori. També hi ha una càmera de gas, però sembla que només s’utilitzà per fer proves. Una altra cosa que revolta el més profund són els experiments suposadament en nom de la ciència, que no són més que un cúmul de tortures. Quanta gent no hi morí...Tinc la sensació que el millor i el pitjor de la raça humana es pot trobar en un camp de concentració tant infame com Dachaus o com tants d’altres: la crueltat dels botxins, infinita, rabiosa per una banda;  i la solidaritat extrema en alguns casos. Quan hom veu les bestieses que ocorregueren a Dachaus i que encara hi ha capverds que ho neguin i defensin el nazisme em fa bullir la sang. (continuarà)
(La fotografia correspon a l'entrada del camp)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

LA VISITA TURÍSTICA (un conte)

Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 11: el dia del biòleg i retorn cap a terres catalanes(14 de setembre de 2016) (VII)