Xina i el Tibet, dia 7 (2 d’agost de 2013): Pequín I (la plaça Tianamen, la Ciutat Prohibida, la fàbrica de seda, el Temple of Heaven, el Summer Palace i la fàbrica de perles) (i II)

Finalment, en marxem, tot i que em quedo amb ganes de conèixer-ne més la història. Caminem una miqueta i al final el xofer ens carrega per a portar-nos a una fàbrica de seda. Allí ens espera una noi molt simpàtic que ens explica el procés de fabricació de la seda i ens ho ensenya des de la larva al capoll. També veiem com desfan els capolls i n’extreuen la seda. Segons com sigui el capoll es fa servir la seda com a fil o bé per a fer mantes i coixins. Aquesta part la veiem: es posa el capoll en aigua calenta i com que no es pot trobar l’inci, s’extreu tot i es posa com en un penjador. Quan n’hi ha 7 o vuit, es passen a un altre penjador més gran i al final, es fan les mantes o edredons. Flipo, la veritat; ens deixen “ajudar” a unes senyores a fer un edredó i és flipant com es va enganxant la seda i no es desfà! Tot seguit, arriba la part comercial per si volem comprar edredons o altres coses i acabo comprant algun petit souvenir. També ens diu el guia que la fàbrica és de propietat estatal i que et donen garantia d’autenticitat (http://www.teonline.com/knowledge-centre/silk-manufacturin-process.html; www.yuanlousilk.com) . Com a anècdota, el matrimoni indi marxa amb tres mantes amb les corresponents fundes i coixins! La propera parada del tour, com que ja és migdia, és a dinar en un bufet lliure. Reprenem forces, omplim l’estómac i marxem ja vers a la propera parada del dia, el Temple of Heaven, el temple del cel (http://en.wikipedia.org/wiki/Temple_of_Heaven) . Aquest temple obre cada dia ben aviat i es veu que és un oasi pels jubilats de Pequín. De fet, n’hi ha molts i es veu que els hi organitzen cursos de tai-chi, de karaoke, de ball... o bé hi van a fer esport, a jugar als escacs xinesos o simplement, a passejar. Per entrar-hi, a l’igual que la Ciutat Prohibida, però, cal pagar. En aquest cas passem per una espècie de corredor cobert i bellament decorat! Però el que més crida l’atenció és el Hall of Prayer for Good Harvests, una estructura acollonant amb la teulada blava, per estar més a prop del cel! Tot i que es va cremar, el van reconstruir. Fa 38 metres d’alt i 36 d’ample! Després d’observar aquesta bellesa arquitectònica, passegem una estoneta més i entro al Pavelló de la Matança d’Animals, a on s’hi feien sacrificis de cérvols, ovelles, porcs, etc.  Al cap d’una estoneta de voltar-hi, com que fa xafogor i no tenim gaire temps, en marxem. La  propera destinació és el Palau d’Estiu. Com que queda a uns 40 minuts, aprofito per fer una petita capcinada i em desperto quan ja hi som. El palau d’Estiu és un Palau (http://en.wikipedia.org/wiki/Summer_Palace; http://www.summerpalace-china.com/default.aspx ) a on s’hi traslladaven els emperadors durant l’època estiuenca. Consta d’un grandiós llac, el llac Kunming Lake (http://en.wikipedia.org/wiki/Kunming_Lake)  i al voltant, diverses construccions. A l’hivern hi fa fred i fins i tot es glaça el llac. Els emperadors fugien de les calors de Pequín i hi anaven a passar l’estiu. Actualment es pot navegar pel llac, i així ho fem. Agafem una barca amb forma de dragó i anem prop del turó de la longevitat, a on s’hi erigeix un bell palau. I desfem el camí d’anada fet amb barca tot passant pel Corredor Llarg (http://en.wikipedia.org/wiki/Long_Corridor) , que fa més de 750 metres i està bellament decorat amb pintures, totes diferents! Un altre punt a tenir en compte és el vaixell de marbre (http://en.wikipedia.org/wiki/Marble_Boat)  des d’on una de les Emperadrius observava el llac! També una de les Emperadrius, que es veu que manava més que el seu marit (la mateixa que va fer construir el vaixell de marbre) va ser la primera persona a tenir electricitat a la Xina, en aquest Palau d’Estiu.  Aquesta senyora, la Dowager Cixi (http://en.wikipedia.org/wiki/Empress_Dowager_Cixi) també es veu que va malgastar moltíssims diners...Finalment, abans de sortir, la guia també ens fa notar que hi ha una grues (ocells símbol de pau), aus fènix i dracs. I també una escultura única d’un “animal”, el Qilin (http://en.wikipedia.org/wiki/Qilin)  I d’aquí ja marxem del Palau d’Estiu per anar a l’última destinació del dia, una fàbrica de perles. Tot anant-hi passem per l’estadi Olímpic de Beijing 2008, el Bird’s Nest i aparquem per la zona. Entrem a la fàbrica i una simpàtica noia ens obre una de les ostres, que té tres any d’edat i n’hi surten 32 perles (és clar que no sé pas com s’ho fan). També ens explica el truc per distingir una perla autèntica d’una de falsa: el soroll que fan quan rasquen dues perles i que si una perla és autèntica, quan te la passes per damunt de la pell, deixa un petit polsim blanquinós! Tot i que una noia molt insistent em vol fer comprar collarets, arracades i no sé què més, marxo amb les mans buides. Estic bastant cansada després de 12 hores de tour, però encara queda l’estona d’arribar a l’hotel, ja que el tràfic està impossible. Finalment, un cop arribo, m’acosto al súper a comprar alguna tonteria per sopar i cap a dormir! El primer dia a Pequín, superat i amb nota!!!

(La fotografia correspon a la torre del Temple del Cel)