Xina i el Tibet, dia 12 (7 d’agost de 2013): Lhasa (el Palau de Potala i el temple de Jokhang) (I)

Quan m’adormo, em desperto de cop. Per què? Doncs perquè es desencadena una bona tempesta, amb molts trons. Com que les muntanyes les tinc a tocar, ressona moltíssim i fa feredat. Fins i tot em penso que a l’acadèmia militar que tinc a prop hi fan proves!! Finalment m’adormo amb el soroll de la pluja. Quan em llevo, cap a esmorzar al bufet lliure de l’hotel, que està relativament bé, però tinc tot el lavabo embussat. ! Ni m’ho crec que em llevi al Tibet (http://en.wikipedia.org/wiki/Tibet) Després d’esmorzar, ja no tardem gaire a marxar. Arriba el guia i també els que conformarem el tour: una parella espanyola (ell de Benidorm i que de cognom es diu Gironès tot i que no parla català i ella d’Albacete, tot i  que per motius laborals, viuen a Madrid), una senyora de San Francisco, una professora i investigadora de Psicologia, una parella de belgues (de Gent i que s’han traslladat a viure a la Xina un parell d’anys per la feina d’ell) i dues senyores de South  Dakota. Pugem a dos jeeps (jo amb el mateix conductor que ahir em va dur fins a aquí) i amb el nostre guia tibetà de nom impronunciable anem cap al Palau de Potala (http://en.wikipedia.org/wiki/Potala_Palace ), que tampoc queda molt lluny. I només d’arribar la imatge es queda ja impresa, crec que per sempre, a la meva ment. És impressionant la seva majestuositat i bellesa! Hi ha un munt de gent, molta de tibetana que hi entra.  A nosaltres ens demanen els passaports un parell de vegades per tal de poder-hi accedir. Fa ràbia veure com tot està molt controlat i militaritzat, essent la majoria de controladors xinesos... Em callo el que sento i comencem la visita. Hem de pujar una bona colla d’esgraons, però no em fa res. Em delecto amb la vista i amb la màgia del lloc. I tots els que conformem el tour ho fem. Quan arribem a dalt, el guia ja ens ha comprat les entrades i ens explica algunes coses. Em crida l’atenció que hi ha unes grans cortines que estan fetes amb pell del ventre del  yak (http://es.wikipedia.org/wiki/Bos_mutus) , l’animal típic d’aquests verals. És una pell molt dura i que evita que hi passi el calor i el fred i a més, molt resistent a la pluja i a la humitat, com també ho són els materials de fusta amb què està fet aquesta joia de la humanitat.  El Palau de Potala, considerat una de les noves meravelles de la Humanitat. Aquest palau va ser la residència del Dalai Lama. El palau té més de mil habitacions i  està construït al Red Hill (Marpo Ri) que fa més de 130 metres d’alt! La primera referència que es té del palau és del segle setè després de Crist, quan Songsten Gampo hi va construir un palau. Però no va ser fins al 1645 quan el Dalai Lama del moment, el cinquè, va fer-lo construir com es coneix actualment i va tardar més de 50 anys a finir-se. Fins i tot va impressionar tant a Zhou Enlai (http://en.wikipedia.org/wiki/Zhou_Enlai )que va enviar a la seva tropa a protegir-lo dels guàrdies rojos durant la revolució cultural. El Palau de Potala es pot dividir en dues diferents parts: el Palau Blanc (a l’est), a on vivien la cort del Dalai Lama i el Palau Vermell, utilitzat per a funcions religioses. Al palau Vermell hi ha belles capelles, chörten (Tibetan stupa (http://ca.wikipedia.org/wiki/Stupa) ) i també les tombes de set Dalai Lamas. Al Palau Blanc es poden veure les estances privades dels 13 i 14 Dalai Lamas, que ofereixen una visió més personal de com discorria la vida. Actualment només es pot visitar  el palau Vermell. A  les portes es pot tocar una mena cordill de colors que dóna bona sort. La majoria de turistes són tibetans i xinesos, tot i que també veiem a algun occidental. A dins no es poden fer fotografies. El guia ens explica algunes coses, com que el rei que va fer construir el palau va tenir una primera esposa nepalesa que va portar la imatge d’un Buda, i una segona xinesa, que en va portar una del seu país, de la Xina; ambdues les portaven com a dot. I a dins comença la processó de bellesa: budes i més budes, cadascun amb el seu significat. La veritat és que em perdo amb tanta complexitat. El nostre guia ho veu tot molt clar, que si el buda groc, que no sé quin altre, que si els mandales, etc. La història és molt interessant. També explica que les tombes dels primers Dalai Lama no hi són, i que la del sisè, més interessat en les arts i en la poesia que en la religió, tampoc es pot visitar. A les diferents estances, fortament vigilades, es poden veure els trons a on seien els successius Dalais Lames. També hi ha alguns monjos pregant i gent fent ofrenes. Sorprèn i posa alegria veure la multitud de colors que hi ha a les habitacions. Finalment, arribem a la zona a on hi ha les impressionants tombes dels Dalai Lama, moltes magnificents i fetes d’or. I no m’atreveixo ni a dir el nombre d’estàtues i més estàtues de Buda que hi ha. El nostre guia és tibetà i també resa en alguns moments (continuarà).

(La imatge correspon al Palau de Potala)