Xina i el Tibet, dia 10 (5 d’agost de 2013): Xi’an (el museu Banpo, els guerrers de Terracota i l’essència de la ciutat) (I)

Per fi he pogut passar una nit sencera! No m’he ni despertat una sola vegada i tinc mandra a l’hora d’aixecar-me, però la venço i baixo a esmorzar al bufet lliure, a on com sempre, hi ha pastes, cereals, cafè, arròs, sopes, noodles, etc. Després de menjar pujo a recollir les coses i ja baixo cap a recepció de l’hotel, a on m’espera la Zoe, la guia. Al final, avui no aniré sola. Anem a peu fins a un hotel proper, a on recollim una parella alemanya, la Manu i el seu company. I ja pugem a la furgoneta per anar al següent punt de recollida, a buscar en Kevin i el seu fill Net, oriünds de Chicago. Xi’an de moment és la ciutat “més petita” que he visitat, té uns 8 milions d’habitants i com ja he comentat, un ritme frenètic de construcció. I per variar, el trànsit també és força caòtic. La primera parada del dia la fem al poblat neolític de Banpo (http://en.wikipedia.org/wiki/Banpo) , situat a prop del riu groc (http://en.wikipedia.org/wiki/Yellow_River_Valley ), el segon més llarg d’Àsia després del Yangtze. Aquest poble és el bressol de la cultura Yangshao, que sembla que era matriarcal (http://en.wikipedia.org/wiki/Yangshao_culture) i que va ser entre el 4500 i el 3750 abans de Crist. Sembla que ja tenien animals com ovelles, gossos, etc, però la subsistència principal els venia de la caça i la pesca.  Actualment és un museu. Hi entrem i descobrim com era la vida dels primers xinesos.  La societat era matriarcal i era al final la cap de la tribu la que decidia en última opció. Les dones sí que sabien de qui era el fill, però els homes no tenien perquè saber-ho. Durant la visita es va veient com van començar a fer ceràmica, com la pintaven i també que es va descobrir en uns pots una mena d’inscripcions que es creu que podrien ser l’origen de l’idioma xinès. Hi passem una estona, ens fem algunes fotos i tot seguit anem a on es van trobar les runes, que encara s’estan excavant. La forma de les cases, com tenien les tombes, com oferien sacrificis, s’hi pot observar. També hi ha audiovisuals que ajuden a entendre com construïen les cases. La veritat és que és increïble com ho feien i com s’aguantaven! A dins hi encenien foc, que a part d’escalfar també servia per acabar de quallar el fang amb què recobrien l’estructura de fusta. I quan sortim del poblat, anem a una reconstrucció de com eren les cases a mida real. I allí s’esdevé una gran paradoxa, ja que a darrera del museu hi estan construint enormes gratacels. L’antiguitat més Antigua i la modernitat més nova...Quan sortim aprofito per comprar-me un deliciós refresc de pera, ja que de nou devem rondar els 38-40ºC. La següent parada que fem és a una fàbrica a on fan els guerrers de Terracota en miniatura. Durant el trajecte parlem una estona amb els companys de viatge, que són prou simpàtics, especialment l’americà i el seu fill. El noi parla xinès, ja que com sabré més tard, estudia aquí com fer negocis a la Xina ja des de fa quatre anys, amb un programa de la Universitat d’Indiana i una de xinesa. Tan el pare d’en Net com el noi alemany ja estan bastant acostumats a venir a la Xina, segons expliquen. Un cop arribem a la fàbrica, una noia ens explica que els guerrers es continuen fent amb el material del  Mont Li, que és a d’on extreia el material per fer els verdaders guerrers. Actualment tenen un motlle per fer-los i un cop fets, els posen a una mena de forn per tal que s’acabin de coure. També veiem com fan altres figures a mà i com les pinten! Quina feinada més impressionant! De nou, és el moment de la compra que no faig, ni jo ni cap dels altres. I la propera parada, tot i que són quarts de 12, ja és als verdaders guerrers de Terracota! Mare meva, com ho han canviat tot de com devia ser fa 50 anys! Sembla una mena de parc temàtic! Botigues, bars, restaurants,  s’hi ven de tot! La nostra primera parada és a dinar en un restaurant tradicional xinès. És d’aquells a on hi ha una taula giratòria central i vas agafant els plats: diferents tipus de verdures, sopa, noodles, arròs, etc. (continuarà)

(La imatge correspon al contrast entre tradició i modernitat que s'observa al museu Banpo)