Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
El proppassat 13 de febrer va fer 10 anys de la mort de Carles Sabater, cantant de Sau, grup que marcà una època de la meva vida. A bastants concerts vaig anar d’aquest grup que cantava en català. I aquests dies m’he tornat a emocionar amb les lletres i les melodies d’aquest grup nascut a la Catalunya interior; i encara més amb l’esguard dels penetrants ulls de Carles Sabater. M’ha agradat retrobar-me amb una part del meu passat recent. I mentrestant, observant al meu voltant, amb més força que mai, parafrasejo al cançó de que Això es pot salvar. Si tots hi posem de la nostra part, podem canviar i salvar el món que ens envolta. Per sempre en el record, les cançons de Sau i Carles Sabater!
Comentaris