Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
El segon dia a París, de congrés. Congrés a la RATP, un imponent edifici ple de sales de reunions. I a tocar de l’estació de Lyon. I aquí em sobrevingué a la memòria el record d’un llibre que vaig llegir a un curs de francès: Le jeune fille au pair, de Joseph Joffo. En aquest llibre es parla de l’estació de Lyon, és un dels centre de la narració, en la qual una jove s’enfronta al tèrbol passat: el seu pare era un dels caps del nazisme. Em va agradar veure com és realment l’espai que la meva ment havia imaginat. I em vaig tornar a estremir recordant el llibre i el que allí s’hi conta; sobretot la força de superació de la protagonista, les ganes de tirar endavant i enfrontar-se a allò que li fa mal, que li impedeix gaudir del que té al voltant, un llibre que parla de la valentia i d’un passat que cal recordar perquè no es torni a repetir. Us el recomano! 
Comentaris