"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Comentaris
Es creu que el camp és per a "descansar". Evidentment que s'hi pot descansar, però cal tenir en compte que hi ha gent que hi treballa i en viu. I és una vida molt dura que no admet descans cap dia de la setmana.
Fan tancar granges i després volen "carn de Girona". Com s'entén, això?
Salut.