Mallorca, dies 3 (7 de desembre de 2017): volta per l’illa i retorn cap a casa (XIV)
El segle XVIII és també un segle de reformes il·lustrades dins la
política general de la monarquia borbònica. Es funda la Societat Econòmica
d'Amics del País de Mallorca, que intenta posar en marxa reformes importants
amb la introducció de conreus més comercials (cotó, lli, morera, vinya,
ametller, garrover…) i difondre la utilització
d'adobs, a més de participar en la fundació de la Companyia de Comerç, que
pretenia fomentar els intercanvis comercials amb Amèrica i impulsar les
primeres fàbriques. A Eivissa, el canvi en l'organització territorial també
pretenia urbanitzar l'illa, ja que els il·lustrats consideraven que el
poblament dispers al camp era el major obstacle per al progrés de l'illa. La
davallada de la pirateria i el cors fa que definitivament es repobli
Formentera, que mai no havia tingut un poblament estable des del segle XIII. En conjunt s'ha de dir que malgrat els esforços, totes
les mesures il·lustrades a Mallorca i les Pitiüses seran en general, fracassos,
o èxits més aviat relatius. És a dir, continuen sent zones bàsicament
endarrerides.
La geografia de l'arxipèlag de
les Illes Balears comprèn Mallorca i les adjacents illes de Cabrera, Es Conills i Sa Dragonera i les més menudes de Na Redona, Plana i Foradada; Menorca amb les illes de Colom i L'Aire; i les Pitiüses (Eivissa, Formentera i les adjacents illes de Tagomago, Santa
Eulària, Sa Conillera, S'Espardell, S'Espalmador, Es Vedrà, Es Bosc, Ses Bledes i Ses Margalides). En total el territori fa 4.492
km² i va des del nivell del mar fins a 1432 m d'altitud al Puig Major de la Serra de
Tramuntana de Mallorca. Les coordenades geogràfiques estan
entre els 40º5'48' i 38° 40′ 30″ de latitud N i entre 1° 12′ 47″ i 4º19' de
longitud E. Eivissa està separada de la costa del País Valencià per només 75 km de mar,
aquesta mateixa distància separa Mallorca d'Eivissa. La distància mínima que
separa Mallorca de Menorca és de 35 km.
·
Mallorca està
constituïda per dues serres de muntanyes, orientades de nord-est a sud-est i
per una plana baixa, més o menys accidentada, situada entremig de les dues
serralades. La Serra de Tramuntana està a la banda nord-oest de l'illa, té
nombrosos cims de més de 1000 metres d'altitud, hi predomina el modelat càrstic. La Serra de Llevant, paral·lela a la costa, al sud-est
de Mallorca és més baixa i de morfologia més suau, l'altitud màxima és al Puig
de sa Talaia Freda de
561 m d'altitud. La plana central de Mallorca presenta pujols i baixes
muntanyes on hi destaca el Puig de Randa amb 548 m.
·
Menorca és una
illa baixa, la màxima altitud és a la Muntanya del
Toro amb
només 358 m. El sud de l'illa de menorca és calcari però el nord és àcid amb
roques silícies.
·
Eivissa és una
illa calcària i muntanyosa els cims de la qual no són gaire
elevats (Sa Talaiassa 475
m).
·
Formentera també
és calcària encara que més baixa (Sa Mola 192
m).
L'arxipèlag està format per dos
grans grups:
·
les Gimnèsies: Menorca, Mallorca, Cabrera i els illots menors que les envolten (les Balears pròpiament
dites en l'antigor).
·
les Pitiüses: Eivissa, Formentera i els illots menors que les envolten.
L'origen geològic de les Illes
Balears, exceptuant part de Menorca, ha de ser entès com una continuació al mar
de les serralades Bètiques. Al secundari es van acumulant al mar sediments
procedents del massís hespèric al geosinclinal bètico-rifeny, que són aixecats
i elevats durant el plegament alpí. Així, Mallorca i les Pitiüses presenten clarament una
disposició SO-NE. A més, les muntanyes d'ambdues illes s'encavalquen en aquesta
mateixa direcció i presenten gran multitud de materials secundaris,
especialment calcaris. Aquests materials calcaris són responsables del modelat
càrstic de les serres mallorquines i de gairebé tota Eivissa, amb canons i
importants coves i aqüífers. Posteriorment, entre el Terciari i el Quaternari, apareixen per sedimentació els plans, tant Es Pla de
Mallorca com els altres petits plans de les dues illes. L'origen geològic de
Menorca és discutit. Menorca s'ha de dividir en dues parts, Tramuntana i
Migjorn, on la part de Tramuntana està formada per materials primaris i el
Migjorn per materials secundaris i terciaris igual que Mallorca i les Pitiüses.
Alguns geòlegs lliguen la Tramuntana menorquina a les serralades
litorals catalanes, si bé hi ha altres hipòtesis i encara no hi ha
conclusions clares. El fet que la Tramuntana menorquina estigui formada per
materials primaris explica el seu litoral desigual, que alterna grans caps amb
grans ports naturals. Al Terciari es forma Formentera, formada essencialment
per dos massissos de sediments (Cap de Barbaria i la Mola) units per un cordó
de dunes litificat.
Al Quaternari Gimnèsies i Pitiüses han tingut una història geogràfica diferent.
Durant les glaciacions del Quaternari, degut a l'acumulació de l'aigua en forma
de glaç en els casquets polars i a les grans serralades, mars i oceans van
baixar de nivell. Això va donar que s'unissin Menorca i Mallorca per un cantó, i Eivissa i Formentera per l'altre. Totes les faunes i flores aleshores es
van barrejar però entre la Gran Gimnèsia i la Gran Pitiüsa no va ser així
perquè va romandre un canal marí de més de 70 km, infranquejable per la fauna
terrestre.
La menor mida de la Gran Gimnèsia
(2000 km²) i un clima més àrid (300 mm) va provocar l'extinció de la fauna
terrestre i la manca de poblaments vegetals arboris notables.
La flora de les illes destaca per
un gran nombre d'endemismes. Es poden distingir 3 components geogràfics:
·
L'element
florístic tirrènic balear: 17
endemismes catalogats (fins al 1997)
·
L'element
florístic ibèric balear: 14
endemismes catalogats (fins al 1997)
·
L'element florístic baleàric: 87 endemismes catalogats (fins al 1997)
·
Les Gimnèsies
tenen boscos d'alzina a l'interior i a les planes costaneres grans boscos de
boix balear (Buxus balearica), actualment planta en estat relicte a Mallorca.
·
Les Pitiüses
estan pràcticament despullades de vegetació arbòria (algunes pinedes solament,
d'aquí l'origen del mot), ni tampoc del boix balear, i en canvi dominarien els
herbassars nitròfils producte de l'efecte aclaparador de les dejeccions de la
gran quantitat de colònies d'avifauna que tindrien.
La flora de les illes destaca per
un gran nombre d'endemismes. Es poden distingir 3 components geogràfics:
·
L'element
florístic tirrènic balear: 17
endemismes catalogats (fins al 1997)
·
L'element
florístic ibèric balear: 14
endemismes catalogats (fins al 1997)
·
L'element florístic baleàric: 87 endemismes catalogats (fins al 1997)
·
Les Gimnèsies
tenen boscos d'alzina a l'interior i a les planes costaneres grans boscos de
boix balear (Buxus balearica), actualment planta en estat relicte a Mallorca.
·
Les Pitiüses
estan pràcticament despullades de vegetació arbòria (algunes pinedes solament,
d'aquí l'origen del mot), ni tampoc del boix balear, i en canvi dominarien els
herbassars nitròfils producte de l'efecte aclaparador de les dejeccions de la
gran quantitat de colònies d'avifauna que tindrien.
(Continuarà)
(La imatge correspon als carrers de Valldemossa)
Comentaris