Mallorca, dies 3 (7 de desembre de 2017): volta per l’illa i retorn cap a casa (i XVI)
El cas balear és semblant al de
Catalunya, també aquí el factor principal en l'expansió del castellà ha estat
la immigració, en mesura molt més gran que la substitució
lingüística.
La situació sociolingüística del
català a les Illes Balears és diferent segons l'illa i la zona, a Menorca i a la Part Forana de Mallorca és on més es parla el català i a Palma i a Eivissa és on menys es parla. A més, a
les zones turístiques, es parlen l'anglès i l'alemany. Encara que amb menys impacte, l'italià és també un
idioma freqüent, sobretot a Formentera, que compta amb un alt índex de turisme
d'aquesta nacionalitat.
D'acord amb les dades del cens de
l'Institut d'Estadística de les Illes Balears de l'any 2001, i les dades
sociolingüístiques del IEC de 2002, pel que fa al català la població es
distribuiria de la següent manera: el sap parlar el 74,6%, l'entén el 93,1%, el
sap llegir el 79,6%, el sap escriure el 46,9%. Per la seva banda, segons una
enquesta realitzada el 2003 per la Secretaria de Política Lingüística dels
1.113.114 habitants de les Illes Balears l'entenen 749.100 (el 93,1%), el saben
parlar 600.500 (el 74,6%), i és la llengua habitual de 404.800 persones (el
45,7%).
La gastronomia de les Illes Balears és fruit de l'herència
gastronòmica dels fenicis, romans, àrabs, catalans i italians, entre altres, i
de la seua condició insular i marítima, és sobretot una cuina casolana de pagès
i de mariner, amb un ús destacat del porc, de l'aviram, dels llegums, de l'arròs i del peix. Hi destaquen els produïts
frescos locals, cuinats sovint d'una manera senzilla per gaudir millor del seu
gust. Tanmateix, el fet de ser llocs de pas per a mariners i comerciants els ha
permès desenvolupar una exportació d'aliments elaborats com el formatge, embotits, galetes, conserves de fruita com el
figat o el codonyat, etc.
S'emmarca dins la cuina
mediterrània i de la cuina dels
Països Catalans, tot i que té les seves particularitats. Una d'elles és
la necessitat d'ésser autònoma, i de vegades i fins i tot de supervivència, ja
que cada illa podia passar temps sense contacte amb l'exterior, això mateix fa
que la cuina de cada illa tingui una personalitat pròpia i diferenciada,
adaptada a les condicions geogràfiques, climàtiques i històriques.
·
La cuina de Mallorca
·
La cuina de Menorca
Aquestes són
les races autòctones de les
Illes Balears que popularment, tradicionalment, i científicament, són
considerades genuïnes i no són criades enlloc més que a les Illes Balears i que
mantenen unes característiques fenotípiques i genotípiques constants. Hi
destaquen els cavalls (el cavall
mallorquí i el cavall
menorquí) amb una gran tradició sobretot a Menorca, amb els anomenats jaleos. També destaquen l'ase mallorquí, la vaca mallorquina, la vaca menorquina, el porc negre, la cabra mallorquina, la cabra pitiüsa, l'ovella
blanca mallorquina, l'ovella
roja mallorquina, l'ovella d'Artà (extinta), l'ovella menorquina i l'ovella eivissenca. Els cans autòctons són el ca de bou, el ca de bestiar, el ca mè, el ca rater, el ca eivissenc i el ca de conills. Entre els animals de
granja destaquen el conill
pagès d'Eivissa, la gallina
mallorquina, la gallina
menorquina, la gallina
eivissenca, l'indiot
mallorquí, el gall
dindi de Menorca, l'ànnera
mallorquina, el colom
de Casta Grossa, el colom
d'escampadissa, el colom de pinta, el colom borino, el colom
gavatxut mallorquí i el colom nas de xot.”
El vol és
plàcid i arribem a Barcelona a temps, però encara ens queda una petita sorpresa
desagradable: com que segons els de l’”Aparca i vola” hem arribat més tard del
previst, ens carreguen un suplement. Però bé, això no em farà desistir de
tornar ben aviat a Ses Illes!
Comentaris