Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 4; 10 de desembre de 2016): visitant els indrets del desembarcament de Normandia (III)

I tot això sense ni una protesta de França i Gran Bretanya, i fins i tot a vegades (annexió dels Sudets) amb el seu exprés vistiplau, i Adolf Hitler reclamava a Polònia l'ocupació de la ciutat lliure de Danzig i un corredor de terra entre Alemanya i la Prússia oriental. Polònia s'hi va negar repetides vegades en part per por a la reacció soviètica i en part perquè pensava que això només encoratjaria Hitler a fer altres demandes. El 23 d'agost de 1939, Alemanya i l'URSS signaren el pacte Mólotov-Ribbentrop que, a més de ser un tractat de no-agressió entre els dos estats, tenia unes clàusules secretes entre les quals s'acordava el repartiment l'est europeu en dues zones d'influència, una per cada una de les dues potències. Adolf Hitler, en virtut d'aquest acord, va decidir envair Polònia, convençut que ni França ni Gran Bretanya reaccionarien, pels seus èxits anteriors. Per part soviètica, malgrat ser conscients de la inevitable agressió de l'Alemanya nazi, el pacte donà temps a organitzar la defensa, traslladar la indústria a la part oriental del país i preparar-se per a una resistència que acabaria sent clau en la derrota de Hitler.

Comunisme i el Kuomintang a Xina

El 1911 es va produir una rebel·lió a Pequín al capdavant de la qual estava el Kuomintang de Sun Yat-sen, que va proclamar la república aprofitant la mort de l'emperadriu. Aquesta república, però, va viure un breu període, ja que va ser substituïda per una dictadura militar centralitzada que estava en mans de Yuan Shikai. A la mort del dictador, el 1916, la Xina es va fragmentar en dominis de senyors de la guerra que rivalitzaren entre si. Aquest fet coincideix amb la Primera Guerra mundial, en què la Xina passarà per una època de gran inestabilitat i d'expansió del nacionalisme.
El 1923 el Kuomintang, aliat amb el Partit Comunista Xinès, durà a terme un procés de creació d'un nou estat xinés i proclamarà la República amb la intenció d'unificar el país. El Kuomintang tenia com a objectiu acabar amb l'hegemonia dels senyors de la guerra i, per aconseguir-ho, es va aliar amb la burgesia i amb la classe obrera per tal de dur a terme la industrialització del país i una reforma social. El Partit Comunista Xinès, per la seva banda, defensava l'emancipació de la Xina com a colònia occidental mitjançant propaganda antiimperialista.
A la mort de Sun Yat Sen (1925) el Kuomintang escull com a successor Chiang Kai-shek, que imposarà un retorn als plantejaments ideològics xinesos neoconfucionistes. En aquest context, el 1927, el dirigent xinès du a terme un extermini de comunistes a Shangai, trencant l'aliança amb els republicans per tal d'acostar-se als Estats Units. Enfront d'aquesta situació, els líders comunistes s'hagueren de refugiar a la Xina oriental, on proclamaren la República de Ruijin el 1931 sota el comandament de Mao Zedong.
Dos anys després de la creació de la República de Ruijin, aquesta és atacada pel Kuomintang, fet que obliga els comunistes a refugiar-se cap a l'interior de la Xina en la Llarga Marxa, permetent que el 1936 es reorganitzaren sota el lideratge de Mao Zedong.
Amb el suport dels Estats Units, el 1937, el Kuomintang proclama la República de Naikin, que té com a objectiu competir amb el Japó a escala econòmica, fet que es veurà frenat davant l'esclat de la Segona Guerra mundial i la invasió de la Xina per part dels nipons. Enfront d'aquesta situació el Kuomintang va cercar el suport dels comunistes, creant una aliança inestable. Aquesta aliança va perdurar únicament durant el període d'invasió dels japonesos, i un cop acabada la Segona Guerra mundial, el 1945, esclata la Guerra Civil xinesa.

Militarisme japonès

L'Imperi del Japó va posar en pràctica durant el segle xix una política expansionista com a resposta a la crisi econòmica de la dècada dels 1930 i per tal d'abastir-se de matèries primeres i de tenir un mercat ampli per a les exportacions. Es va donar un procés de modernització que va portar el país a ser la major potència industrial de l'Extrem Orient però, alhora, va haver-hi discordances entre els costums i aquesta modernitat.
Per dur a terme aquesta política expansionista trobem un fort sistema militar i el desenvolupament d'una gran indústria armamentística, que apropà l'imperi a l'Alemanya de Hitler i reforçà el compromís en el pacte Anti-Komintern contra l'amenaça de la III Internacional.
Entre 1904 i 1905 es va lliurar la Guerra russojaponesa, que va guanyar el Japó, mostrant així el poder imperial a l'exterior. I el 1910 van ocupar Corea, que passà a ser una colònia.
Seguint la línia expansionista, els líders militars ocuparen el 1931 la Manxúria interior, a la Xina; crearen l'estat satèl·lit de Manxukuo, el 1932. Aquesta conquesta va portar el Japó a ser expulsat de la Societat de Nacions l'any següent. El 1937 es va donar la Segona Guerra sinojaponesa, en la qual el Japó ocupà el nord de la Xina aprofitant la feblesa política per la Guerra Civil xinesa (1927-1950).

Des de l'any 1934 el Japó va mostrar les ambicions de crear una gran força naval, cosa que constituïa un preludi a l'expansió japonesa i la posterior Guerra del Pacífic (1937-1945) contra els Estats Units d'Amèrica. (continuarà)
(La fotografia correspon als cràters de les bombes caigudes a Pointe du Hoc)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

LA VISITA TURÍSTICA (un conte)

Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 11: el dia del biòleg i retorn cap a terres catalanes(14 de setembre de 2016) (VII)