Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 4; 10 de desembre de 2016): visitant els indrets del desembarcament de Normandia (XVI)

Al matí del 7 de juny només 90 homes estaven en condicions de combatre. A la tarda una força de socors constituïda d'elements del 5è batalló dels Rangers del 116 d'Infanteria i carros del 743 batalló van arribar. Però no fou fins al 8 de juny al matí que els soldats americans van fer recular els alemanys i prendre el poble de Saint-Pierre-du-Mont, del departament de Calvados.
Dels 225 Rangers que van desembarcar aquell dia, 80 van ser morts i el mateix Rudder fou ferit dues vegades durant el primer dia.
Encara es pot veure avui dia el paisatge lunar que van veure els Rangers que van desembarcar després dels bombardejos i que ells mateixos van haver de sobreviure-ho.
El gener de 1979 França va reconèixer el paper dels Estats Units hissant la bandera de les barres i les estrelles en aquest punt, en honor a aquesta terrible jornada.”
Estem una estona voltant per allí. Hi ha molts cràters de les bombes que es van llançar d’una banda i altra. Encara queden molts búnquers, construïts pels nazis per blindar la costa per una possible invasió. En aquell punt 200 ràngers americans van escalar les escarpades parets per abatre els nazis dins dels tancs. És impressionant veure els búnquers per dins, solcats de bales arreu. Encara també s’hi conserven els filats que envoltaven la costa. Encara allí hi ha molta energia de la barbàrie que s’hi devia viure. Hi estem una estona, però seguidament marxem cap a la platja d’Omaha, nom en clau d’una de les platges clau en el desembarcament de Normandia per evitar que els nazis ho descobrissin. De camí cap a la platja es veuen moltes cases, que segur que van viure la tragèdia de molt a prop. T’imagines dels camps plens de combatents i se’t posa la pell de gallina...Arribem a Omaha, quan ja comença a fosquejar. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Omaha_Beach; https://en.wikipedia.org/wiki/Omaha_Beach ): “Omaha Beach és una de les cinc platges del Desembarcament de Normandia fet pels aliats el 6 de juny de 1944 durant la II Guerra Mundial. Les dures pèrdues que van patir les tropes nord-americanes van donar el sobrenom de Bloody Omaha a la platja. Aquesta platja s'estén davant els municipis de Vierville-sur-Mer, Saint-Laurent-sur-Mer i Colleville-sur-Mer.
La platja disponia per al desembarcament d'una llargada de 8 km. Està tancada amb faixes rocoses a cada extrem. Venint del mar la platja té:
·         una banda de 300 m de sorra fina amb un desnivell de 5,4 m.
·         un camí que porta a l'oest a un dic de mar amb una petita carretera que mena a unes vil·les, mentre que a l'est hi a dunes.
·         un talús d'herba de més de 30 m d'alt, dominant tot allò que la precedeix.
·         la plana del rerepaís.
Cinc valls petites encaixades són les úniques sortides que menen de la platja cap al rerepaís. La primera mena a Vierville. La segona, al costat de Moulins (codi US: D3), i la tercera al lloc anomenat Ruquet (codi US: E1), ambdues porten a Saint-Laurent. Les dues darreres són camins de terra que s'acosten a Colleville.
Els alemanys van preparar perfectament les defenses. Els cinc accessos portaven cap a l'interior estaven plens d'obstacles i sota el foc de les posicions alemanyes.
Els obstacles
Els alemanys van instal·lar tota una sèrie d'obstacles sobre el terreny. Venint del mar, se succeïen:
·         portes belgues: altes barreres metàl·liques que venien de la línia de defensa belga de 1940.
·         rampes: troncs d'arbres llargs i oblics, recoberts d'una barra d'acer, alguna vegada minats, sostinguts per altres dos troncs més petits. El seu objectiu era evitar l'entrada i l'avenç de les barques.
·         peus: troncs simples lleugeramant oblics amb una mina al damunt.
·         Eriçons txecs: unions de tres posts metàl·liques, creuades i unides pel mig i clavades sobre ciment.

Més amunt, alguna part de la platja es va minar i es van crear fossats en els diferents accessos amb murs anticarro. Es van col·locar quilòmetres de filferro espinós. Les vil·les del costat del mar van ser destruïdes per no tenir problemes de tir. A l'extrem oest, però, se'n va deixar una, integrada en les posicions defensives. (continuarà)
(La imatge és d'un dels cràters que es veuen al Pointe du Hoc)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

LA VISITA TURÍSTICA (un conte)

Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 11: el dia del biòleg i retorn cap a terres catalanes(14 de setembre de 2016) (VII)