Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 4; 10 de desembre de 2016): visitant els indrets del desembarcament de Normandia (VII)

Atac a Pearl Harbor

Durant el matí del 7 de desembre de 1941, avions japonesos procedents d'un portaavions van atacar la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii. Els americans van ser agafats completament per sorpresa i van patir a prop de 2.400 baixes. Vuit cuirassats i altres vaixells menors van ser enfonsats o danyats severament. Tanmateix, dels portaavions americans que aquell dia no estaven al port, els dipòsits de combustible i les instal·lacions de reparació de vaixells van escapar a l'atac.

El mateix dia 7, el Japó (en aquell temps, Imperi japonès) va declarar la guerra als Estats Units i al Regne Unit, declaració que va ser resposta l'endemà mateix per americans, britànics i també australians. El dia 11 de desembre, Alemanya va declarar la guerra als EUA, tot i que segons el pacte Tripartit de 1940 no hi estava obligada. A partir de llavors, la guerra que fins a aquell moment s'havia limitat a Europa i a Àfrica, es va estendre també a l'Àsia i al Pacífic convertint-se en una verdadera guerra mundial.

Expansió japonesa

De forma simultània a l'atac a Pearl Harbor, els japonesos van començar la invasió de les colònies britàniques de Hong Kong i Malàisia, de la colònia holandesa de les Índies orientals (que es correspon, aproximadament, amb l'actual Indonèsia) i de les possessions americanes de les Filipines i de les illes de l'oceà Pacífic com Guam i Wake.

1942: Punt mort

Campanya del nord d'Àfrica

Després d'haver-se hagut de retirar com a conseqüència de l'operació Crusader, semblava que l'Afrika Korps havia quedat definitivament derrotat, però certs conflictes que tenien lloc al Pròxim Orient havien obligat els britànics a retirar tropes del nord d'Àfrica; mentrestant, les forces de l'Eix havien rebut nous subministraments des de Trípoli. Rommel es va adonar de seguida del canvi de situació i el 21 de gener de 1942 i va llançar la seva segona ofensiva. Els alemanys van fer retrocedir els aliats fins a Gazala, on l'avanç va ser temporalment aturat però, després de la Batalla de Gazala, que els alemanys van guanyar, van continuar avançant cap a Egipte, travessant la frontera fins a ser aturats, definitivament, en la Batalla d'Alam Halfa (1-27 de juliol). A pesar d'haver pogut parar l'avanç alemany, els aliats es van veure a prop del desastre i van començar a enviar tropes, tancs i tota mena de subministraments. També es va designar un nou comandant del 8è exèrcit britànic, el general Bernard Montgomery. Arribat l'octubre, la superioritat numèrica aliada ja era aixafant. Entre el 23 d'octubre i el 4 de novembre de 1942 va tenir lloc la Batalla d'El Alamein que va tenir com a resultat una completa i decisiva victòria aliada. El poc que quedava de l'Afrika Korps va haver de fugir cap a Líbia, perseguit de prop pels aliats.

El 8 de novembre va començar l'operació Torxa: una combinació de forces americanes i britàniques va desembarcar al Marroc i a Algèria, en aquella època, colònies franceses sota el govern de Vichy. Amb això s'esperava poder atacar els alemanys per la rereguarda i acabar ràpidament la campanya al nord d'Àfrica. A pesar d'una breu resistència inicial, el dia 11 el govern colonial francès va passar-se al bàndol aliat. La reacció dels alemanys va ser ocupar Tunísia, també colònia francesa. A finals de novembre, perseguits des de Líbia i pressionats des d'Algèria, semblava que la resistència alemanya estava a punt d'ensorrar-se, però durant el mes de desembre els alemanys van contraatacar i van aconseguir fer-se forts a Tunísia, durant un temps.

Front oriental

Durant l'hivern de 1941-42, els soviètics van poder recuperar una mica de terreny al voltant de Moscou. Després de la rendició del 6è exèrcit alemany a Stalingrad el 2 de febrer de 1943, l'Exèrcit Roig va llançar vuit ofensives durant l'hivern. Moltes estaven concentrades al llarg de la conca del Don, prop de Stalingrad. Aquests atacs van resultar victòries inicials, fins que les forces alemanyes van ser capaces de prendre avantatge sobre l'extensió i afeblir la condició de l'Exèrcit Roig, i llançar un contraatac per recapturar la ciutat de Khàrkiv i àrees circumdants. Aquesta seria l'última victòria estratègica important dels alemanys en la Segona Guerra mundial. En l'atac contra Stalingrad, Stalin va ordenar que la ciutat fos defensada a qualsevol preu i així va començar un setge que tindria importants conseqüències per al desenvolupament de la guerra. De carrer en carrer, durant tres mesos, els alemanys van anar reduint el perímetre defensiu soviètic. Tanmateix, el 19 de novembre, en el moment que la batalla estava en el seu punt àlgid, els soviètics van llançar un contraatac en forma de pinça (operació Urà) que va deixar el 6è exèrcit alemany encerclat dins la ciutat. Hitler no va permetre que les seves tropes intentessin escapar del cercle, ja que això implicava abandonar la ciutat ja ocupada, i els soviètics van resistir tots els intents de trencar el setge des de fora. Durant mesos, els alemanys van enviar subministraments al 6è exèrcit per aire, però només podien proporcionar-los una sisena part de les quantitats d'aliments i municions necessàries, i cap al final de l'any la situació dels assetjats era desesperada. (continuarà)

(La fotografia correspon a un monòlit que hi ha en memòria dels que perderen la vida al Pointe du Hoc)