Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 4; 10 de desembre de 2016): visitant els indrets del desembarcament de Normandia (IX)

La proximitat de l'Exèrcit Roig va fer que els polonesos de Varsòvia pensessin que serien alliberats aviat. L'1 d'agost, es van revoltar com a part de la més àmplia operació Tempest. Gairebé 40.000 lluitadors de la resistència polonesa van prendre el control de la ciutat. Els soviètics, però, no avançaren més. L'única ajuda que van rebre els polonesos va ser foc d'artilleria, quan unitats de l'exèrcit alemany, que es movien dins de la ciutat per fer callar la revolta, van rebre trets d'artilleria soviètica. La resistència va acabar el 2 d'octubre. Després unitats alemanyes van destruir la major part del que havia quedat de la ciutat.
Després de la destrucció del grup de l'exèrcit centre alemany, els soviètics van atacar les forces alemanyes al sud a mitjans de juliol de 1944, i en el termini d'un mes havien netejat Ucraïna de la presència alemanya, infligint greus pèrdues als alemanys. Una vegada que Ucraïna va ser netejada, les tropes soviètiques van colpejar Romania. El 2n i 3r fronts ucraïnesos de l'Exèrcit Roig es van embrancar amb el Heeresgruppe Südukraine alemany, que estava constituït per formacions alemanyes i romaneses, en una operació per ocupar Romania i destruir les formacions alemanyes en el sector. El resultat de la Batalla de Romania va ser una victòria completa per l'Exèrcit Roig, i va significar el pas de Romania des del camp de l'Eix cap al camp aliat. Bulgària es va rendir a l'Exèrcit Roig al setembre. Seguint els alemanys en retirada des de Romania, els soviètics van entrar a Hongria l'octubre de 1944, però el 6è exèrcit alemany va envoltar i va destruir tres cossos del grup Pliyev del mariscal Rodion Yakovlevich Malinovsky prop de Debrecen, a Hongria. Els soviètics havien esperat amb el seu ràpid assalt la captura de Budapest, però van ser rebutjats i Hongria romandria com a aliada d'Alemanya fins a la fi de la guerra a Europa. Aquesta batalla seria l'última victòria alemanya al front oriental.
Els soviètics es van recobrar de la seva derrota a Debrecen, i les columnes avançades de l'Exèrcit Roig van alliberar Belgrad a finals de desembre i van arribar a Budapest el 29 de desembre de 1944, envoltant la ciutat i atrapant unes 188.000 tropes de l'Eix, incloent-hi moltes Waffen-SS alemanyes. Els alemanys van aguantar fins al 13 de febrer de 1945, i el setge va esdevenir un dels més sagnants de la guerra. Mentrestant el 1r, 2n i 3r fronts del Bàltic de l'Exèrcit Roig van entaular combat amb les restes del grup de l'exèrcit centre i del grup d'exèrcit nord per capturar la regió bàltica de mans alemanyes a l'octubre de 1944. El resultat de la consegüent sèrie de batalles va ser la pèrdua permanent de contacte entre els grups d'exèrcit nord i centre, i la creació de la bossa de Courland a Letònia, on els exèrcits alemanys 16è i 18è van ser atrapats, amb un total d'uns 250.000 soldats, on romandrien fins al final de la guerra.

Guerra del Pacífic

L'expansió japonesa pel sud-est asiàtic va durar fins a mitjans de 1942 i es va estendre a llocs tan allunyats entre si com Birmània, les Illes Salomó i les Illes Aleutianes. A Nova Guinea, l'objectiu dels japonesos era conquerir Port Moresby per després poder atacar Austràlia. Tanmateix, els plans japonesos es van veure frustrats, primer en la Batalla del mar del Corall (4-8 de maig), on una flota nord-americana els va impedir desembarcar tropes a l'illa, i després a la pista de Kokoda, on durant els mesos d'agost i setembre japonesos, americans i australians es van enfrontar enmig de la jungla. Després d'aconseguir arribar a només 50 km de Port Moresby, la falta de reforços i de material va obligar els japonesos a retrocedir i a abandonar definitivament els seus plans. Després de la Batalla del mar del Corall van ser frenats pels aliats en les batalles de Midway, Nova Guinea i Guadalcanal.

L'illa de Guadalcanal, a l'arxipèlag de les Illes Salomó, estava ocupada pels japonesos des del juliol de 1942. Els americans hi van desembarcar el 7 d'agost. A partir de llavors, Guadalcanal i les seves aigües es van convertir en el centre de nombrosos combats terrestres, navals i aeris. Els japonesos no van poder resistir el ritme de baixes i el gener de 1943 es va ordenar l'evacuació de l'illa. Després d'aquestes derrotes, els japonesos van perdre totalment la iniciativa i es van limitar a defensar els territoris ja ocupats. (continuarà)
(La fotografia correspon a la imatge des de dins d'un dels búnquers del Pointe du Hoc)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

LA VISITA TURÍSTICA (un conte)

Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 11: el dia del biòleg i retorn cap a terres catalanes(14 de setembre de 2016) (VII)