Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: la badia de Ha Long, Vietnam, una de les set meravelles naturals de la humanitat (dia 13, 21 d’agost de 2016) (V)

Des del 1990 la taxa de natalitat s'ha han reduint, situant-se actualment en un 16,47/1.000. La taxa de mortalitat es troba en un escàs 6,18%, no obstant, la taxa de mortalitat infantil es dispara fins a un 23,61/1000. La taxa neta d'emigració és negativa, -0.39 emigrants/1000 i la taxa de creixement poblacional és del 0,99%. S'estima que el ritme de creixement de la població serà nul abans de l'any 2020.

L'ètnia Kihn representa el 87 per cent de la població i és la principal ètnia habitant de les ciutats i de les terres planes, deixat a la resta dels grup el predomini de les àrees muntanyoses.

El cinquanta per cent dels que viuen al país tenen menys de vint-i-cinc anys i l'edat mitjana de la població és de 26,9 anys.

Evolució demogràfica

·         1900 = 13,5 milions.

·         1939 = 20,3 milions.

·         1954 = 30,5 milions.

·         1968 = 40,1 milions.

·         1975 = 46,6 milions.

·         1989 = 64,8 milions.

·         1994 = 72,5 milions.

·         2000 = 80,0 milions.

La cuina del Vietnam, com totes les cuines de la zona, és rica i variada, amb plats que van des dels més refinats fins als més senzills.

És una cuina sana que fa servir pocs greixos i una gran varietat de verdures.

El Gỏi Cuốn és una forma de menjar típica del Vietnam. Consisteix a combinar una sèrie d'ingredients: gamba, peix o trossos de salsitxa, amb trossets de mango verd, all, pebrot picant verd, embolicats en fulles verdes. Els mateixos ingredients es poden també embolicar en seccions de pasta molt fina, gairebé transparent, preparant uns rotllets amb els ingredients. Aquests rotllets normalment es van menjant a mesura que es van fent, però també es poden servir ja preparats.

Són molt comunes com a plat diari les diverses sopes de fideus. Hi ha un tipus de fideu vietnamita que és molt gruixut i que es menja en sopes clares amb trossos de porc i verdures. Sovint les sopes de fideus es mengen per esmorzar.

Hi ha també una gran varietat de plats a base d'arròs. S'acompanyen sovint amb peix i amb marisc, com el cranc i les gambes, o bé amb preparacions a base de porc.

Hi ha molts peixos que tenen un paper important en la cuina del Vietnam. Els peixos poden ser de riu, car Vietnam té moltes conques fluvials, estanys i aiguamolls, o bé marins, degut a la llarga costa de l'est del país. És molt típica de la cuina vietnamita la salsa nước mắm, feta amb anxoveslocals que es fa servir per condimentar molts plats. Les anxoves per fer aquesta salsa provenen generalment de l'illa de Phú Quốc, que també és famosa pel seu pebre negre.

Hi ha plats de la cuina xinesa i francesa que formen part de la cuina vietnamita a causa de les influències històriques i culturals de la Xina i de França. Per exemple al Vietnam també és costum, com a Laos, menjar entrepans fets amb pa de baguet.”

A mig camí parem en una mena d’àrea de servei, a on venen de tot i a més, és un taller ocupacional per a persones discapacitades, que fan des d’estàtues a preciosos brodats a mà. Després de la preceptiva parada, continuem. De nou, la meva intenció és cloure els ulls, però només ho aconsegueixo en determinats moments. La manera de conduir dels i les vietnamites, caòtica i imprudent, queda de nou demostrada amb els avançaments del conductor del bus, que mentrestant va parlant pel mòbil, o amb les motos que van en direcció contrària. Avui, en ser diumenge, hi ha menys activitat comercial a les botigues. Per sort, el temps ens acompanya bastant i arribem a la badia Ha Long (https://www.lonelyplanet.com/vietnam/northeast-vietnam/halong-bay; http://whc.unesco.org/en/list/672; http://www.halongbay.info/ ) amb un bon sol i molta calor. (continuarà)

(La imatge correspon, de nou, a la posta de sol des de Ha Long bay)´