Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Vang Vieng a Vientiane i primer tast de la capital de Laos (dia 10, 18 d’agost de 2016) (i IV)
Quan arriba al Vietnam el riu es divideix en
nou braços amb múltiples ramificacions, per la qual cosa forma un delta amb una
extensió de 40.000 km² i uns 320 quilòmetres de canals navegables, que rep el
nom de Delta del Mekong. El Mekong és fonamental per a l'economia
del sud-est asiàtic, perquè proporciona aliment a uns cent milions de persones.
Els immensos arrossars de la regió, enriquits pel llim que porta el riu,
permeten fer tres collites l'any. No és estrany, doncs, que Tailàndia i el
Vietnam siguin els majors productors mundials d’arròs. A més del
cultiu, la pesca també és una activitat important. Cada any es capturen
1.300.000 tones de peix, entre els quals hi ha un peix gat gegant, que està en perill d'extinció a causa
de la sobreexplotació.
L'activitat humana que es desenvolupa als
marges del riu és molt destacable. Pel riu hi transiten tot tipus
d'embarcacions, des de transbordadors amb passatgers fins a vaixells de
mercaderies.
Al llarg del Mekong hi ha ciutats importants,
com la capital de Laos, Vientiane, que des de fa més
de mil anys és famosa pels canals, les pagodes i les cases construïdes sobre
pilons de fusta. Una altra ciutat important històricament és Luang Prabang, que primer va ser capital de l'estat tai-laosià i després va ser capital del regne de Laos
fins a l'època colonial francesa. Phnom Penh, la capital de
Cambodja, també està a la vora del Mekong.”
A
l’altra banda de la riba hi ha Tailàndia, i contemplem la bella posta de sol
tot prenent un suc natural i tot veient i escoltant una classe de gimnàstica a
l’aire lliure a on es paga 4000 kips per participar-hi. La imatge és de postal
i la temperatura ja més agradable. Hi ha bastanta gent local, que ve a aquesta
zona a gaudir el passeig al costat del riu i també del mercat nocturn que s’hi
munta. A les motos els hi fan pagar entrada per aparcar, amb un control bastant
estricte. Quan el sol ja s’ha gairebé post, ens endinsem al mercat, solcat de
gent que compra productes pel dia a dia i turistes que compren souvenirs. Ens retrobem amb la parella catalana del bus, que ens diu que
els hi ha costat bastant trobar un allotjament una mica digne, però finalment
han reeixit. Passem una estona voltant pel mercat i comprant algunes coses,
abans d’anar a omplir l’estómac buit, ja que la calor fa marxar la gana i només
hem picat algunes coses per passar el dia. Ens asseiem en un restaurant de
carrer, enmig d’oriünds i turistes i mengem noodles
i rotllets de primavera, tot regat amb cervesa i bona conversa. Per sorpresa, a
la taula del costat s’hi asseuen uns nois que el dia anterior vam veure a la
cova del Blue Lagoon. Paguem poc i com
que estem rebentats, malgrat la marxa que s’entreveu en alguns carrers, optem
per anar a l’hotel a descansar, ja que sembla que el cansament acumulat ja
porta alguna seqüela...
(La fotografia correspon al frangipani, la flor nacional de Laos)
Comentaris