Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Vang Vieng a Vientiane i primer tast de la capital de Laos (dia 10, 18 d’agost de 2016) (II)

El senyor de recepció ens diu que ens “perdona” l’anul·lació que vam fer dos dies enrere i no ens cobra el dia d’avui a canvi de la penalització que ja vam pagar. Alhora, però, ens comenta que a la nostra habitació no funciona l’aigua calenta i ens diu que ens ha reservat una habitació a l’establiment del costat, l’iHouse. Ens hi acompanya i l’habitació està prou bé. Descansem una estona i m’adormo amb un canal de televisió xinès. Quan em desvetllo, marxem a fer un primer tast de la ciutat. Tal i com s’explica a internet (https://www.lonelyplanet.com/laos/vientiane; http://www.visit-laos.com/vientiane/; http://wikitravel.org/en/Vientiane; https://en.wikipedia.org/wiki/Vientiane; https://ca.wikipedia.org/wiki/Vientiane ):” Vientiane (en Laosià: ວຽງຈັນ Viangchan) és la capital de Laos. És a la vall del Mekong prop de la frontera amb Tailàndia. La població estimada, l'any 2005, era de 200.000 persones però els habitants de la zona metropolitana eren al voltant dels 730.000. Segons relats èpics laosians (Phra Lak Phra Lam), el príncep Thattaradtha va fundar la ciutat però els historiadors creuen que es tracta d'un assentament khmer centrat al voltant d'un antic temple hindú. A partir del segle xii els laosians van substituir o assimilar als khmers i des de l'any 1354 de la nostra era Vientiane va ser una important ciutat encara que no pas la capital fins al 1560. Com en la resta de Laos, a la ciutat de Vientiane destaca com a màxim exponent artístic les arts decoratives de vius colors, aplicades a l'arquitectura. Talles pintades, escultures adornen els particulars edificis històrics de la ciutat.

Després de l'espoli de 1827 Vientián va sofrir l'abandó fins a ser redescoberta pels francesos en 1860. Les restauracions van començar amb el protectorat francès. Així és com la ciutat conserva abundants representacions d'arquitectura colonial.

Dins de l'arquitectura de Vientiane destaquen temples, monestirs i stupes, la majoria anteriors al Segle XVI. Tots aquests monuments han sofert intervencions al llarg dels segles pel que no presenten el seu aspecte original.”

Anem cap als carrers més cèntrics i prenem una cervesa en un bar, tot resguardant-nos de la xafogor  asfixiant. Una mica més recuperats, marxem a visitar la ciutat. Passem per davant del palau presidencial i per un bon grapat d’edificis governamentals, per l’associació de periodistes, etc. Tenim intenció d’entrar a alguns temples, però com que no vaig adequadament ben vestida, ho posposem. Tot caminant enmig del tràfic, a on la gent, malgrat els advertiments, condueix motocicletes mirant el mòbil o sense casc, arribem al mercat del matí, a on ja queden poques parades obertes i desistim. Arribem finalment a Patuxai (https://es.wikipedia.org/wiki/Patuxai; https://nosvamos.es/patuxai-el-arco-del-triunfo-de-vientiane/ ), un parc a on hi ha una “rèplica” de l’Arc de Triomf de París. Els laosians, a la seva manera, van fer un arc de Triomf amb imatges budistes i per construir-lo, per allà a l’any 1967, van utilitzar el ciment que els EUA els hi havia donat per construir un nou aeroport. (continuarà)

(La imatge correspon a la posta de sol al costat del riu Mekong)