Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 6): Trinidad (21 març de 2016) (i VI)

Edificis religiosos

·         Ermita de Santa Anna: Situada a la plaça de Santa Ana va ser durant molts anys Parroquia Major. Es va construir durant el primer quart del segle XVIII i va ser reconstruïda el 1812 i avui espera la intervenció restauradora.

·         Església de Sant Francesc de Paula: Amb un hospital annex, es va aixecar a la primera dècada del XIX, per esdevenir Església auxiliar de la Santíssima Trinitat des de 1830, condició que manté actualment.”

De camí cap al centre del poble passem per un mercat i alguns, fins i tot ens firem una mica. El cel està ennuvolat i amenaça a pluja; per aquest motiu, unes quantes parades desparen, ja que un senyor ens explica que hi ha carrers fàcilment inundables. Trinidad és una ciutat molt ben preparada pel turisme, ja que hi ha fins i tot locals gairebé temàtics, per exemple, de salsa. Nosaltres anem sense rumb fix: ara mirem l’església, ara ens entretenim en una plaça, entrem en una botiga, etc. També demanem un lloc per canviar diners i ens hi dirigim. Fem una mica de cua i mentrestant, observo la gent. Un senyor fa el canvi a un turista, cansat d’esperar que l’atenguin al lloc oficial. Després de fer-lo, no triga gens ni mica en marxar; suposem que alguna que altra quantitat de diners li ha estafat. També observo com la gent entra en una petita botiga a on venen embotits a pes. Però a un de nosaltres també l’estafen, o millor, l’havien estafat ja en terres catalanes, ja que un dels bitllets de 20 euros que volia canviar resulta que és fals.

Tot seguit, ja marxem ; els núvols han escampat i llueix un bon sol, de manera que entrem en un bar a menjar quelcom i a refrescar la gola amb una cervesa ben fresca per alguns i a delectar el paladar amb un bon cafè cubà pels altres. Quan sortim del bar, continuem caminant pels carrers, observant la gent, comprant alguns records... i fins i tot acabem mig ballant salsa en un concert que fan a la terrassa d’un bar, més preparat per a turistes que per als oriünds. Com que ja no tenim gaire més a veure, retornem cap al cotxe i desfem el mateix camí d’anada. De tornada cap a Santa Clara, durant una bona estoneta, quedo ben entretinguda mirant el paisatge i la gent, la tranquil·litat, l’essència cubana. Un cop arribem a Santa Clara, i per recomanació de l’Ignacio, anem a una botiga de llibres a comprar-ne uns quants, ja que s’hi poden trobar autèntics tresors, ja sigui en forma de llibres de poesia desconeguts, d’obres polítiques en edicions exclusives, etc. La veritat és que hi passem una llarga estona, i fins i tot acabem fent una cervesa a la plaça quan ens sorprèn el canvi de guàrdia de la policia: un munt de cotxes vells amb sirenes fent voltes a la citada plaça i marxant per un carrer lateral. Tot un xou, la veritat. Un cop la compra de llibres fets, ja ens dirigim a la pensió, ens dutxem i preguntem a l’Ignacio a on podem anar a sopar. Ell ens recomana un lloc a on hi van bàsicament cubans, però molt econòmic, un bar anomenat “El sol”. Li fem cas i ens hi dirigim, per menjar entre la gent local: “gallopinto” per als carnívors o bé menges sense carn per als vegetarians. Després de sopar, i aprofitant la darrera nit a Santa Clara, anem a un bar que està obert les 24h del dia, just a la plaça central, coronada per una glorieta, i fem un parell de cerveses més abans d’esgotar les últimes hores al centre de Cuba. 

(La imatge correspon a una curiosa rèplica d'orella en una casa del centre de Trinidad)