Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 5): Cayo Santa María (20 març de 2016) (i II)
A l’horitzó es dibuixa una bellíssima platja, la
més bonica que he vist mai. L’aigua translúcida, el cel i el mar es fonen a
l’horitzó, hi ha poquíssima gent... i a més, de manera gratuïta, et pots
acomodar sota una mena de para-sol natural. La veritat és que xalem moltíssim i
no tardem gaire a posar-nos dins de l’aigua i fer-nos fotos, jugar, riure... El
que no m’acaba d’agradar, però, és que just al costat, marcat per una mena de
barrera, hi ha una platja privada d’un hotel. Em fa un xic de ràbia, però ho
obvio i em dedico a gaudir de la meva petita estona al paradís. Hi estem una
bona estona, però finalment, quan la marea ja comença a pujar, recollim les
coses i marxem, desfent el bonic camí d’anada i amb un deix d’enyorança quan
encara no n’hem ni marxat. Ens crida l’atenció que molts arbres tenen un color
vermellós, com si perdessin l’escorça i quan arribem al lloc a on hi ha el
vigilant, li preguntem. Ens diu que el que el que tenen els arbres és la
malaltia dels turistes, que arriben blancs i marxen ben escaldats. Ens fem un
bon fart de riure i ens acomiadem d’ell. Tranquil·lament desfem el camí d’anada
per retornar cap a Santa Clara; ens perdem una mica, però arribem a la ciutat
amb el temps just per dutxar-nos i preparar-nos per anar a sopar una mica. I és
que durant tot el dia no hem menjat res i tenim gana i set. Aprofitem per beure
alguna cervesa a la pròpia casa a on ens allotgem, i després ja marxem.
Passegem pel centre de la ciutat i acabem entrant a sopar en un bufet lliure
ben econòmic. A fora, fan ball i la nit pinta molt bé. Però no sé si és per
culpa de la ressaca matinera que encara em provoca seqüeles o bé pel sol, o per
no haver menjat gairebé res en tot el dia, que el sopar no s’acaba d’acoblar bé
al meu estómac i em retiro aviat a descansar, mentre que la resta aprofita per
fer algun que altre mojito, que demà serà un altre dia!
(La fotografia correspon a la platja de "Las Gaviotas")
Comentaris