Mallorca (del 31 de desembre de 2015 a l’1 de gener de 2016); dia 2 (31 de desembre de 2015): Valldemossa, Soller i el cap de Formentor (i VII)

Com que no tenim molt temps, anem al mercat cobert, a on hi ha molt poques parades, però alguns compren algunes queviures, mentre  m’espero a fora veien com passa el famós tren de Sóller, tota una institució a la vida de l’illa (http://www.trendesoller.com/) . Aprofitem per dinar a la placa major, sota uns bonics rajos de sol, però sense entretenir-nos massa, ja que encara tenim ganes de fer més coses, com ara visitar el cap de Formentor, al municipi de Pollença (https://ca.wikipedia.org/wiki/Pollen%C3%A7a) . Ho fem passant per tota la serra de Tramuntana, plena de corbes. Per sort, però, m’adormo i m’escapo d’una marejada segura. De totes maneres, el brogit del Ferrari d’un insensat que ens avança un parell de vegades, em sobresalta momentàniament. Em desvetllo quan ja som al cap de Formentor, esplendorós: em ve a la memòria el poema de Miquel Costa i Llobera, “Lo pi de Formentor” (http://lletra.uoc.edu/especials/folch/costaill.htm). El cap de Formentor, amb la llum del dia caient, és espectacular! (https://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_de_Formentor). Quedo ben encantada amb l’espectacular paisatge; impressionants penya-segats, la mar en calma, etc. Una bonica vista per acabar l’any, i a més, en bona companyia. Mentre estem tots per allí xerrant, apareix un senyor que diu ser oriünd de l’illa i ens comença a explicar la seva vida i a parlar de política. Tot i que no comparteixo gaire, per no dir gens, la seva visió, ens te una bona estona ben entretinguts amb les seves aventures. Fins i tot, torna tres vegades a acomiadar-se abans no desapareix del tot; ens acaba donant el seu numero de telèfon, que ens convida fins i tot a una paella o fideuà, ja no ho recordo. Com que ja  es fa fosc i encara queda una persona per arribar, ens separem: mentre uns van a comprar per fer els sopar, els altres anem cap als apartaments. Jo m’afegeixo al segon grup, i mentre marxem, es divisa una panoràmica preciosa de la badia de Pollença en ple capvespre, amb uns colors impressionants! Per tornar a Palma, agafem el camí ràpid, és a dir, autovia. Arribem, deixem el cotxe i ens trobem amb la persona que faltava. Quan ens tornem a reunir tots, en el que ja és l’ultima nit de l’any 2015, comencem a preparar un sopar a base de formatges, embotits i altres menges que no cal menjar calentes. Ho reguem amb vi, cervesa , etc. Quan ja s’acosta el moment, preparem els raïms per engolir-los amb les 12 campanades i brindar amb cava pel nou any. Després de les preceptives i sentides abraçades i petons, marxem de l’apartament. Alguns hi van amb cotxe, però com que no hi cabem tots, servidora hi va amb bus. Un cop tots retrobats, caminem durant una bona estona, tot bevent pomada ja feta de casa. Com que alguns tenen més ganes de gresca que d’altres, ens separem. Jo m’apunto a una nit més tranquil.la a Es Pinzell, a on prenc una pomada i una cervesa amb els amics. Tot i que no volem anar a dormir tard, la caminada fins al cotxe fa que no anem a dormir gaire d’hora....però ja està be per ser la primera nit de l’any, la primera que celebro a la part insular del país!
(La imatge correspon a la badia de Pollença al capvespre) 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

LA VISITA TURÍSTICA (un conte)