Mallorca (del 30 de desembre de 2015 a l’1 de gener de 2016); dia 1 (30 de desembre de 2015): de Girona a Palma) (II)

Com que ja és migdia entrat, mentre uns fan menú, els altres mengem entrepans per fora, aprofitant el dia assolellat. A l’hora dels postres, ens ajuntem tots i  aprofito per prendre unes herbes eivissenques ben fresquetes. Tot seguit, xino-xano, anem cap a la zona de la catedral (https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Mallorca) , ens perdem pels carrerons de la part antiga i acabem a la Rambla del Born, a on ha de començar la manifestació per la diada de Mallorca o diada de l’Estendard , que se celebra el dia següent, però que anticipa la manifestació un dia. Com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Festa_de_l%27Estendard ): “La Festa de l'Estendard commemora l'entrada a la Madina Mayurqa, a partir d'aleshores anomenada Ciutat de Mallorca, de les tropes catalanes de Jaume el Conqueridor que el 31 de desembre de 1229 venceren als sarraïns. Aquest episodi històric posà fi al regne almohade i a la Mallorca musulmana. La Festa commemora, doncs, el naixement de la Mallorca actual i és una de les més antigues d'Europa, ja que data del segle XIII. Al segle XIV inspirà els actes de commemoració de la conquesta de la ciutat de València el dia 9 d'octubre de 1238, també per Jaume I. Els actes principals se celebren a la plaça de Cort, amb una cerimònia civil presidida per l'Estendard, la cimera reial i el retrat de Jaume I, i a la Seu, amb un acte d'acció de gràcies. Les celebracions, però, comencen la vespra amb uns actes menys tradicionals. El 31 de desembre actualment no és festa oficial, excepte a la ciutat de Palma. Fins al segle XVI l'Estendard era portat per la part civil de la desfilada-processó des de la Casa dels Jurats a la Seu, on s'afegia l'estament eclesiàstic, i tots plegats continuaven fins a fora de la murada. Allà, imitant la processó del dia del Ram a Jerusalem, s'anava fins a la Porta de la Conquesta (també dita Porta de l'Esvaïdor, Porta Pintada i Porta de Santa Margarida). Però abans d'arribar-hi, es llegia el Sermó de la Conquesta al lloc anomenat el Peiró. Després tenia lloc un simulacre d'assalt de la ciutat, passant l'Estendard per dalt de la Porta, moment en el qual i un cop obert el portal, es cantava un tedèum. En arribar a l'església de Sant Miquel, les autoritats civils hi entraven a veure l'Elevació de la missa que s'hi celebrava, i tot seguit tornaven l'Estendard a la plaça de Cort, des d'on anaven a la Seu i s'hi celebrava una cerimònia.
La part civil del seguici era presidida pel governador reial, després anomenat visrei, acompanyat pels Jurats de la ciutat i, des de Pere el Cerimoniós, per la cavalleria feudal, en representació de la noblesa, i els membres d'un ofici, diferent cada any per torn, en representació del poble. La part eclesiàstica, amb tots els clergues i ordes, era presidida pel bisbe.

Des de 1407 i fins a la darreria del segle següent el portaestendard duia la Cimera reial per privilegi de Martí I. A la segona meitat del segle XVI, aquella cimera s'havia relacionat amb el Conqueridor i s'exposava com a pròpia d'aquest rei vora el seu retrat, amb algunes restes de l'abillament antic del portaestendard i unes armes de foc primitives, a la Festa de l'Estendard. Aquests objectes mitificats es treien la vespra, a la vesprada, en un cerimonial que durà fins al segle XIX i que presidien des del seu banc els Jurats. La part central consistia en l'exposició, fins a l'endemà, de l'Estendard, tombat damunt coixins a la finestra central de la façana de la Casa dels Jurats, amb un acompanyament de música. (continuarà)
(La imatge correspon a l'inici de la manifestació)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

LA VISITA TURÍSTICA (un conte)