LA CUP I LA INVESTIGACIÓ PÚBLICA (I)

A la Meritxell ja se li ha acabat la beca com a becària predoctoral. Després de quatre arduus anys, compagina un contracte precari amb la redacció de la seva tesi doctoral i classes particulars. Després dels sacrifics personals i professionals, si vol continuar en el món de la recerca, l'única opció que li queda és demanar alguna beca postdoctoral per fer la seva carrera a l'estranger.
La Sílvia ha passat la quarentena i és professora universitària. Porta un munt d'anys de contracte temporal en contracte temporal, compaginant la faceta de mare de tres fills amb la recerca i la docència. I sembla que la seva inestabilitat laboral va per llarg. Amb un contracte d'interinatge, no sap quan se li poden presentar unes oposicions, si és que arriben mai. I mentre duri el seu contracte d'interinatge, no pot ni demanar els mèrits de recerca, docència o bé gestió dels quals poden gaudir, tant a nivell econòmic com curricular, els investigadors i investigadores que tenen un contracte no interí.
 Aquests són un parell d'exemples de les situacions personals de dues persones, dues dones que es dediquen al món de la investigació i de la recerca al principat de Catalunya. I com de Meritxells i Sílvies, n´hi ha un bon grapat al nostre país. Però, a part de les situacions personals, en el món de la recerca pública a Catalunya, l'arrel del problema és molt més profund: un model basat, en els darreres anys, en el model liberal nord-americà al qual va voler tendir l'exconseller Andreu Mas-Colell i que tendeix a la privatització
En les darreres eleccions al Parlament de Catalunya,  en el programa electoral de la CUP, no hi vaig trobar cap referència a algun model de recerca en els centres públics en la futura República Catalana. En el programa de Junts pel Sí, almenys hi havia algun esbòs i va comptar amb el recolzament públic d'alguns dels millors científics del nostre país, fet que va provocar que fins i tot alguns perfils tuitaries afins a la CUP, se´n mofessin. Però més mofa és obviar i desacreditar un sector punter en la nostra societat. Segurament hi ha qui pensa que dedicar-se al sector de la recerca és “guai”, però inútil, que és un divertimento més, com aquell qui se'n va a fer cerveses amb els amics.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna