Mallorca (del 30 de desembre de 2015 a l’1 de gener de 2016); dia 1 (30 de desembre de 2015): de Girona a Palma) (III)

Des de la construcció d'una nova muralla adossada a la medieval, al segle XVI, la Porta Pintada quedà dins la ciutat i per això s'abandonà el simulacre de l'assalt i l'Estendard restà a la plaça de Cort durant la desfilada, amb una escorta de l'exèrcit mallorquí. No calgué, doncs, la cavalleria feudal a la desfilada i la desfilada canvià parcialment d'itinerari. Pel mateix motiu i per l'avanç de les obres de la Seu de Mallorca, el sermó es començà a pronunciar a la catedral. Aquell mateix segle, el mestre de guaita, com a encarregat de l'ordre dels esclaus, durant la desfilada feien una ronda de vigilància amb el veguer reial i saludaven el retrat reial. Al segle XVIII la salutació esdevingué teatral, i histriònica en l'actuació dels darrers mestres de guaita (Lluc de la Meca). Aquest mateix segle, i després de la Guerra de Successió, desaparegueren les institucions mallorquines de qui depenien els actes i se n'encarregà l'Ajuntament de Palma. Aleshores la festa passà de ser insular a local i fou monopolitzada per la noblesa borbònica.
Entre 1828 i 1844 la decadència de la Festa arribà al màxim. L'Estendard no s'havia renovat i havia esdevingut una pelleringa i, una volta cremat amb l'asta a l'incendi de l'Ajuntament de l'any 1894, només es treia una nova asta emmurtada. En aquest lapse de temps també s'havien deixat de celebrar la desfilada i els honors al retrat reial, i la cimera i els altres objectes atribuïts a Jaume I s'havien enviat a la Real Armería de Madrid el 1831, on resten encara. Però recobrada la desfilada, ja sense cavalls, els regidors no hi volien anar per la durada.
El 1897 s'incorporà als actes el nomenament dels fills il·lustres, però el 1912 s'enderròcà la Porta Pintada. La seva desaparició tingué conseqüències importants, perquè la desfilada ja només arribà fins a la Seu, on al sermó s'afegí, però, una missa. L'ornamentació de la Cases Consistorials esdevingué folklòrica amb la col·locació d'una parella de gegants amb el vestit pagès, en contrast amb la tradicional de domassos i quadres dels fills il·lustres i de tema històric.
Al segle XX, l'any 1935 s'afegí a la vespra una ofrena floral al monument erigit al Conquistador l'any 1929. Al darrer quart del segle XX, l'Ajuntament hi començà a organitzar una revetlla popular després de l'ofrena.

El 1965 es reincorporà als actes la recitació de "Sa Colcada" al monument de Jaume I i el 1969 l'Estendard, amb un pom a l'asta amb la cimera reial de la vibra, i a la dècada de 1990, s'exposa una còpia de la cimera tramesa per la Armería Reial de Madrid com a resposta a la reclamació de l'Ajuntament de Palma de la devolució de l'original. (continuarà)
(La imatge correspon, de nou, a l'inici de la manifestació)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

LA VISITA TURÍSTICA (un conte)