Lanzarote (del 5 al 8 de desembre de 2015), dia 2 (6 de desembre de 2015): el parc Nacional del Timanfaya i el Parc Natural dels Volcans (VII)

La majoria dels guanxes van morir durant la conquesta espanyola ja sigui en la lluita per defensar llur territori o per les malalties que hi portaven els invasors, desconegudes per als guanxos atès llur aïllament. D'altres van ser venuts com a esclaus, i d'altres es van convertir al catolicisme i es van mesclar amb els immigrants espanyols. Aquest patró d'esdeveniments es repetí al Nou Món el segle següent.

Les restes de llur llengua, només unes quantes expressions, poques paraules i noms propis dels caps de les tribus que encara porten alguns habitants actuals de les Canàries, mostren similituds positives amb les llengües berbers. El primer relat fiable sobre la llengua guanxe prové de l'explorador genovès Nicoloso da Recco, del 1341, una traducció dels noms que utilitzaven els habitants.

El guanxe canari o la llengua guanxe (potser del berber u acex (fill jove), o bé del mateix guanxe wa-n-shen(she), home d'Ashenshe, nom donat pels nadius a l'illa de Tenerife ), era la llengua parlada pels guanxes, els habitants originals de les Illes Canàries. Actualment està extinta des del segle XVIII, si bé pot ser que petites comunitats el seguissin emprant fins al segle XIX. La denominació guanxe per a referir-se a aquesta llengua no seria del tot correcta, car aquest terme faria referència tan sols a l'illa de Tenerife en l'època que es parlava, encara que en l'actualitat s'entengui per aquest terme el conjunt dels antics habitants de Canàries abans de la cristianització i l'occidentalització. Altres denominacions possibles són llengua prehispànica canària, parla dels antics canaris o amazigh insular, terme aquest últim usat pel filòleg i historiador Ignacio Reyes García.

El coneixement d'aquesta llengua és escàs, bàsicament unes quantes frases i paraules anotades pels primers exploradors espanyols, a més d'una àmplia toponímia. Per les restes lingüístiques que va poder trobar el lingüista canari Francisco Navarro Artiles en el llenguatge dels pastors de cabres de Lanzarote i Fuerteventura s'ha determinat que es tractava d'una llengua berber. Aquest lingüista va redactar un diccionari anomenat Teberite amb 12.000 paraules d'origen guanxe. (continuarà)

(La imatge correspon a la flora que es pot observar al parc Natural del Timanfaya)