Durant la
nit no ha parat de ploure a la immortal Girona. De matí, aprofito per treballar
una estona i quan s’esdevé migdia, cap a l’estació a buscar el bus i a fer el
cerimonial: agafar el bus fins a l’aeroport, passar els controls rutinaris i
esperar per embarcar. Quan ja és hora, l’avió s’enlaira i al cap de poc més
d’una hora i mitja, aterrem a Memmingen (http://ca.wikipedia.org/wiki/Memmingen)
, a uns quants kilòmetres de Munic, a la zona de l’Allgäu. De seguida m’enfilo
al bus que ja tinc reservat per internet (www.aaexpress.de) i entremig d’un bell i verdós paisatge,
em perdo, tota somnolent. Un cop a München, el bus ens deixa a l’estació i
mentre espero que arribi la meva amiga de Lubljana via terrestre, em dedico a
voltar per la zona de l’estació. M’adono que hi ha moltíssima gent vestida amb
el vestit tradicional bavarès,(http://ca.wikipedia.org/wiki/Baviera)
, ja siguin nois o noies (http://es.wikipedia.org/wiki/Dirndl)
. També em crida l’atenció que la majoria de gent que porta el vestit són joves!
La ciutat està bastant atrafegada: el motiu el descobreixo al cap d’una
estoneta; és el Frühlingsfestival, la festa de primavera, que segons sabré més
tard, equival a l’Oktoberfest en petit. I el temps més aviat càlid encara
convida més a la festa. Durant l’espera em dedico a anar a veure el
Hackerbrücke (http://en.wikipedia.org/wiki/Hackerbr%C3%BCcke)
i em passejo estona i més estona per aquella zona. També em crida poderosament
l’atenció un biergarten que està a petar de gent, no hi cap ni una agulla!
A Munic la
gent beu sobretot Augustiner (http://www.augustiner-braeu.de/enabfrage.html
). Per encara fer més temps, em vaig passejar per uns jardins propers a la zona
de l’estació, mentre el dia fendia i els campanars de la Frauen Kirche es
fonien a l’horitzó. Finalment, ja de fosc, va arribar la meva amiga i vam
aprofitar per fer un mos a la mateixa estació abans de marxar cap al hostel, al
Meininger de München (http://www.meininger-hotels.com/en/hotels/munich/)
,
a on
després de deixar les coses ens vam dirigir a la cerveseria del davant a fer
cerveses i a celebrar que havia nascut el meu cosí!!! Ens hi vam estar fins que
van tancar però com que la son encara no ens havia vingut a visitar, encara vam
fer una última birra al bar del propi hostel abans d’anar a planxar l’orella!
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida! UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res. Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.
Comentaris