Munic, dia 2 (27 d'abril de 2013): III

Després d’aquesta història tant impactant, entrem a dins del palau reial. En un pati, hi ha un mural amb tots els noms dels ducs de Baviera (http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_ducs_de_Baviera). No ens hi estem pas molta estona i tot seguit sortim a la plaça a on hi ha l’estàtua de Maximilià II de Baviera. L’anècdota és que al bon senyor no li agradava la imatge de la seva estàtua i volia que li tornessin a fer. Però va morir, i el seu fill, Lluís II, va decidir que es quedava tal i com estava i que li fessin una estàtua per a ell, prop d’Odeonplatz. Després d’aquesta interessantíssima lliçó d’història, ens dirigim ja cap a un lloc més concorregut, a la plaça a on hi ha la Hofbräuhaus, la cerveseria més antiga de Munic. Allí fem un petit recés, una cervesa i ja continuem amb el tour. El guia ens explica la història del Hofbräuhas (http://www.hofbraeuhaus.de/en/index_en.html ) (http://en.wikipedia.org/wiki/Hofbr%C3%A4uhaus_am_Platzl) . Va ser feta construir per el duc Maximilà I de Baviera i allí es reunia ell i la seva cort. Durant molts anys les dones hi tenien l’accés vetat, però elles tampoc hi volien entrar. Volien que fos un lloc més aviat exclusiu, de manera que només hi entraven els rics, i un cop entraven, no es podien aixecar de la taula ni per anar al lavabo (quan va ser construïda, no hi havia ni lavabo). Després d’ingerir cervesa, els senyors, per tal d’evacuar, ho feien sota la mateixa taula, i eren els seus acompanyants els que tiraven galledes d’aigua a sota la taula. Aquest és el motiu pel qual les dones no hi volien entrar... Actualment, aquesta cerveseria és propietat de l’estat de Baviera i com a curiositat, comentar que al lavabo d’homes hi ha un vomitori, que no està en el de les dones, ja que segons diuen, les dones no vomiten... Després de visitar la Hofbräuhaus, retornem cap a Marienplatz. De camí ens aturem a veure un aparador de vestits tradicionals de Baviera. El guia ens explica que quan les dones es fan el llaç del davantal, si se’l fan a l’esquerra significa que tenen parella, mentre que si se’l fan a la dreta, que estan lliures! Continuem caminant i ens parem sota de l’Altes Rathaus (http://en.wikipedia.org/wiki/Old_Town_Hall,_Munich) , és a dir, sota de l’Ajuntament vell, que en realitat sembla més nou que el Neues Rathaus, ja que va ser derruït durant la Segona Guerra Mundial i reconstruït de nou. Allí hi ha una estàtua de la Julieta (de Romeu i Julieta); la gent té per costum tocar-li els pits per tal de tenir sort. Però també allí el guia ens conta una història molt trista. Allí hi va tenir lloc “La nit dels vidres trencats” (http://ca.wikipedia.org/wiki/Nit_dels_vidres_trencats). Durant el maleït nazisme, molts jueus d’origen polonès van ser deportats, però Polònia tampoc els volia i estaven en terra de ningú. Durant molt temps va estar així, fins que el fill d’una família que estava en aquesta situació (Herschel Grynszpan,)  i vivia a París, va anar a parlar amb secretari de l’ambaixador alemany,  Ernst Von Rath, que no li va fer cas. El noi, enfadat, el va matar. I aquí va desembocar la tragèdia, ja que Hitler, en assabentar-se’n, va manar que traguessin tots els jueus i durant la nit del 9 de novembre de 1938, es van trencar els vidres de les cases dels jueus i van ser deportats a Dachaus. I també aquest terrible fet va tenir lloc en altres ciutats alemanyes...

(La imatge correspon a la plaça a on hi ha la Höfbrauchaus)