Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Suposo que són els aires de primavera que em fan estar més sensible i atenta que mai... Em vénen moltes ganes de retrobar-me amb els llocs de la meva infantesa i de la meva adolescència, tornar-hi a congenir com ho havia fet fa uns anys. Passejar per camins i dreceres perduts en els viaranys de la meva memòria, recuperar paisatges oblidats i que continuen intactes, mentre que d'altres estan totalment canviats. Embaladir-me amb elements que fins no fa gaire em passaven totalment desaparcebuts. Temps de canvi, temps de rebrotar com feia anys que no ho feia, temps de tornar-me a fondre amb la meva terra i amb el meu passat. I que per molts anys ho pugui continuar fent, que la vida em continuiï fent aquest regal!
Comentaris