Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Grècia va a la deriva. Un país ofegat pels deutes per culpa de la mala gestió dels governants i els bancs. Una cultura mil·lenària i un poble que s’enfonsen. Gent que havia treballat anys i panys per tal de poder pagar-se la jubilació i ara es troben sense res. I el pitjor, és que veuen el futur tan negre que no veuen cap més sortida que el suïcidi. Molts joves no tenen esperances. Un autèntic viacrucis provocat pel capitalisme salvatge. Són tristes les imatges que es veuen d’un futur molt, molt negre. I el que passa a Grècia, pot passar a Catalunya. Com està succeint allí, cal que el poble s’uneixi i enderroqui tota la corrupció i les mentides, sinó, estem perduts. Cal recuperar l’essència de ser persones i no només bitllets... 
Comentaris