Un dissabte de primavera pel comtat de Lancaster (I) (14 d’abril de 2012)
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Un dissabte d’abril, ja esgotant el temps lliure als EUA, una simpatiquíssima companya de feina, la Bonnie, es va oferir a passar el dia amb nosaltres. Ho vam acceptar immediatament i ben d’hora, ben d’hora, ens va venir a buscar amb el seu cotxe “fantàstic” (si, té de tot: càmera per mirar a darrera, telèfon incorporat, es fa mig anar la casa des de dins, etc). Ens va fer una volta pel comtat de Lancaster (http://en.wikipedia.org/wiki/Lancaster_County,_Pennsylvania ) : vam poder veure un pont cobert, molts Amish passejant amb els seus típics carruatges (quan te’ls trobes si no hi ha visibilitat pots haver d’aguantar una bona estona darrera seu), granges, més Amish treballant al camp amb eines tirades per cavalls i amb la seva típica indumentària, camps i verdor, vaques, cavalls, etc. Finalment vam arribar a casa seva, gairebé una mansió! Ella es va canviar i vam anar cap a una casa veïna, a on li deixen tenir un cavall gratuïtament i ellaa canvi té cura de l’animal del propietari del terreny. El va ben netejar i pentinar i ens vam dirigir a una casa veïna a on tenen una zona habilitada per a l’entrenament amb cavalls. Vam conèixer la propietària de la casa i els seus gossos juganers. El lloc és preciós, amb una bassa i una glorieta i una tranquil·litat absoluta, tot de prats verds i animals. Mentre la Bonnie feia la seva classe, vam anar a passejar per la carretereta, al costat d’un creek (torrent) que diuen ells. Quina sensació tant gran de relaxació entre la natura, els arbres despuntant, els aneguets, etc. Després de la passejada, vam retornar a buscar la Bonnie i vam anar a deixar el cavall a casa seva. Però mentre el netejava, suposo que li devia anar sabó als ulls i l’animaló, en Buddy, es va tornar com boig, va trencar la tanca de fusta a on estava lligat i va començar a donar voltes com un animal desbocat, desnucant gairebé a la propietària! Finalment, un cop calmat, la Bonnie el va acabar de netejar i vam refer la tanca trencada. Amb l’ensurt encara al cos, vam tornar a casa la Bonnie i d’allí vam anar directament a una granja Amish, del germà de la noia que l’ajuda amb les feines de la casa. Només d’arribar vam trobar tres nens simpatiquíssims fent la migdiada sota un arbre, davant de la casa. Anaven vestits a l’estil Amish i vam parlar-hi una bona estona. Ens vam demanar què volíem i la Bonnie els hi va dir una dotzena d’ous. Mentre ens esperàvem que els anessin a buscar directament a les gallines, va venir el pare. Per dintre la casa, les nenes espiaven, però no van sortir. La Bonnie ens va explicar que aquesta família té uns 11 fills i encara són molt joves! Els nanos a qui havíem interromput la migdiada ens van ensenyar els còmics que llegien i també els anuncis de tractors, pels quals se senten fascinats (depenent de les comunitats no fan servir tractors, normalment només utilitzen animals). Tot seguit, després d’acomiadar-nos d’aquella patoleia tant espavilada, vam anar cap a Lancaster, gairebé a la mateixa ciutat, a on vam anar a visitar una Casa Amish (www.theamishvillage.net) , és a dir, un recreació de la vida d’aquesta comunitat. Després de pagar els 8.5 dòlars d’entrada, una senyora molt amable ens va ensenyar la cuina d’una família i després vam pujar als dormitoris, a on vam poder copsar les vestimentes de la gent. Tot seguit, vam sortir a fora i vam poder a entrar a recreacions de com són les escoles, els llocs a on assequen el tabac, què fan servir per cuinar, la cuina que utilitzen a l’estiu, etc. Tot passejant vam veure els carros i també vam entrar a un lloc a on hi havia un simpatiquíssim senyor, en Chris Lubkemann que feia escultures amb la fusta; em va fer un “punyal” de record amb un escuradents!!! (www.whittlingwithchris.com ). Va ser molt amable i simpàtic estàvem xerrant quan de sobte el van venir a buscar: és l’encarregat de les cabres i una estava parint. Quan vam marxar del lloc ja n’havia tingut dues i se n’esperava una tercera! Vam continuar el periple tot visitant les gallines (peludes! http://en.wikipedia.org/wiki/Silkie ), burros, més cabres, etc. Abans de sortir del recinte vam passar per la botiga de records i ja ens vam encaminar directament cap al centre de Lancaster (http://en.wikipedia.org/wiki/Lancaster,_Pennsylvania ). En aquesta ciutat hi va néixer James Buchanan, que fou el 15è president dels EUA, així com també, per la zona, hi va néixer Robert Fulton (http://en.wikipedia.org/wiki/Robert_Fulton ) l’inventor del vaixell de vapor. Allí vam voltar una estona i la veritat és que molta cosa a veure no hi ha pas: un carrer d’artistes i la plaça de William Penn, amb referències a totes les guerres que hi ha hagut per aquests verals.... Vam pujar de nou al cotxe i vam tornar a fer ruta tot passant per infinitat de carreteres, per davant de la Universitat, perpoblets, granges. Vam passar momentàniament per un poblet anomenat Strasburg (http://en.wikipedia.org/wiki/Strasburg,_Pennsylvania) , molt “cuco” i finalment vam acabar l’excursió de nou a casa la Bonnie, a on ella i el seu marit ens van obsequiar amb un sopar (a les 7 de la tarda, hora americana!). Després de l’agradable conversa, vam retornar de nou cap a New Bolton Centre! Un dia diferent enmig d’una nova cultura!
(La foto correspon a un dels carros Amish que es poden trobar per les carreteres del comtat de Lancaster)
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida! UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res. Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.
Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Comentaris