Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Als EUA he pogut parlar de com és la filosofia de vida: sempre devent diners als bancs. Segons m’han explicat algunes persones, aquí s’imposa tenir casa, cotxe, estudis... a base de deure-ho tot de per vida. Quan vas al supermercat és “flipant” les coses que hi pots arribar a trobar: fins i tot targetes VISA que carregues a la teva voluntat. Aquí es premia pagar amb targetes de crèdit i no de dèbit. És la manera com funciona la societat: anar sempre ofegats fins al capdamunt. En algunes ocasions llavors es veuen tant amb l’aigua al coll que han de fer més de dues feines alhora. I moltes famílies ja comencen a estalviar des del mateix moment que saben que seran pares, ja que la matrícula universitària té uns preus desorbitats (demà ho explicaré). Personalment opino que acaben essent peces del joc bancari, titelles que es passen la vida pagant (i els interessos no són pas petits..)! A vegades penso que aquí té molt més valor un bitllet que un somriure... (però per sort, també he pogut comprovar que no tothom té aquesta prioritat!)
Comentaris